Les claus tàctiques de l'Ajax-Barça

BarcelonaJa al descans, el Barça tenia el duel contra l'Ajax pràcticament resolt, malgrat que Pedro (amb un pal) i Iniesta (per l'aturada de Cillessen) han desaprofitat un parell d'ocasions que haurien deixat el marcador decidit a la pausa. L'inoportú gol d'El Ghazi ha afegit nervis al final que Sandro, en l'últim sospir, ha eliminat amb el 3-1 definitiu, després d'una segona meitat de gestió de l'avantatge. I és que el Barça, que s'ha atrevit a treure del camp Neymar i Messi amb mitja hora per endavant, ha sentit que tot s'havia aclarit al principi. I pràcticament tenia raó.

1. Filosofia de l'Ajax

La principal característica que ha marcat el to del partit és l'estil dels homes de Frank de Boer, del qual s'ha aprofitat el Barça per encarrilar el triomf. D'una banda, l'esperit d'anar a pressionar, malgrat haver adaptat el seu esquema habitual per acomodar-lo a un 4-4-2, ha permès els blaugranes trobar espais de qualitat quan superaven la primera i segona línia de pressió.

S'han generat un grapat d'accions a partir de tres quarts de camp, atacs directes de 3 contra 2 (Messi, situat a l'espera de la recuperació prop d'un dels centrals o lateral, ha estat sempre en situació de màxima profunditat quan el Barça robava la pilota).

De l'altra, la proposta també combinativa dels holandesos ha facilitat la feina de pressió dels blaugranes (la ubicació estratègica de Messi). Saber que sempre es tendirà a conservar la possessió i no s'amenaçarà tant en llarg ha donat confiança per avançar línies i situar l'equip ben lluny de Ter Stegen. Però quan els holandesos han fet un pas endavant i han sigut més agressius, coincidint amb un pas enrere d'un Barça relaxat, s'ha viscut amb menys alegria.

2. Joc entre línies (de Rakitic)

L'Ajax no s'ha replegat com altres rivals i això no ha centrat el joc blaugrana en l'atac per bandes, com altres dies. De fet, ha sigut per dins per on més diferències s'han marcat. Els bons moviments d'Iniesta i Rakitic, ajustats a Neymar i Alves, més l'aparició i desaparició de Mascherano entre centrals, ha permès al Barça trobar bones recepcions interiors a la primera part.

Especialment significatiu ha sigut el paper de Rakitic en una situació molt més centrada que en altres partits. Del seu joc d'esquena, tornant la pilota de cara i baixant una línia després de rebre en profunditat, ha vingut l'1-0. No ha sigut l'única acció igual en el partit. Per compensar la tendència natural de Messi de caure al sector dret i la profunditat d'Alves, més la necessitat d'Iniesta d'ajudar Mascherano en la construcció, Rakitic s'ha situat per moments gairebé com a mitjapunta. Aquest joc interior ha activat la combinació del Barça.

La situació ha canviat a la segona meitat, quan De Boer s'ha protegit en 'zona Messi', tapant l'espai interior que l'havia despullat durant 45 minuts. No ha retocat gaire el sistema, però ha fet moure la línia de quatre migcampistes diferent. Els ha esglaonat, de manera que sempre algú tapés les recepcions interiors que Messi, Rakitic i Neymar havien fet amb comoditat. Potser per això, també, Luis Enrique ha mogut fitxa i ha donat entrada a Sandro i Munir, amb qui l'equip ja ha acabat de jugar estirat i sense delicadeses interiors.

3. La connexió Neymar-Jordi Alba

La banda esquerra del Barça ha sigut molt productiva contra l'Ajax gràcies a dos moviments. Un, el de baixar a rebre de Neymar, que ha obert, com sempre, camins interiors als centrals (Bartra) quan podien sortir jugant. I l'altre, la incorporació a l'atac de Jordi Alba. En funció del que fes el lateral rival (Van Rhijn), es triava un camí o l'altre. Si Neymar podia rebre i girar-se (perquè no el seguien), s'aprofitava la seva habilitat per encarar la línia defensiva. Si el tapaven de prop (perquè tenia marcatge), la passada buscava l'aparició sobtada i veloç d'un Jordi Alba verticalíssim. Però l'automatisme, com l'equip, s'ha anat diluint amb el pas dels minuts.