Albert Sánchez Piñol és molt bo. Pedro J. Ramírez, també. Per això quan tots dos dediquen els seus articles al mateix tema, l’11 de setembre del 1714, l’únic que pots fer és seure amb crispetes a contemplar el combat. El periodista riojà titula el seu article a El Mundo en català: El dia més negre i més gloriós. I cita textos en català d’autors com ara... Oriol Junqueras (“màxim instigador d’un nou suïcidi català”)! L’argument principal és que els barcelonins lluitaven “per la llibertat de tot Espanya” i que en realitat allò va ser una guerra civil catalana. El que no sabia Pedro J. és que Sánchez Piñol publicaria el mateix dia un article a La Vanguardia en què afirma: “El que el revisionisme calla és que el significat de la paraula Espanya era radicalment diferent de l’actual. Els historiadors han definit l’Espanya del 1713 com un “estat compost”, “un sistema en essència confederal”. I afegeix: “És el típic procediment negacionista. S’agafa un document d’època indubtablement autèntic, s’extrapola i s’obvien els milers de documents que el contradiuen”. Touché.
Per pensar-hi
JOSÉ ANTONIO ZARZALEJOS
ARTICULISTA DE ‘LA VANGUARDIA’
“Pujol estaria jugant un doble paper [...]. D’una banda, resultaria ser el dinamiter de les il·lusions secessionistes de molts, però de l’altra es perfilaria com la gran coartada per al fracàs del procés”
