Al programa Especial 11-M que va organitzar 13TV vam poder veure una confessió d’aquelles que convindria mostrar a les facultats de comunicació. Pels segles dels segles. El periodista Federico Quevedo, un dels tertulians que participava en l’espai, va voler treure’s un pes de sobre que suposo que aquest darrers 10 anys li ha provocat nits d’insomni i uns conflictes ètics considerables. Quevedo ho deixava clar des de l’inici de la seva intervenció, quan Alfonso Merlos li va preguntar quina havia estat la resposta de la societat al llarg dels anys després del pitjor atemptat que ha patit Espanya: “ Creo que la respuesta que ha dado la sociedad ha sido ejemplar, creo que la respuesta que han dado los políticos y los medios de comunicación ha sido una respuesta absolutamente vergonzante ”. I va continuar, apel·lant a Merlos, “ Y dejáme pedir perdón, yo, de manera especial, desde que se produjo el atentado yo participé y contribuí a crear esa ceremonia de la confusión sobre quién había sido, participé en la instrumentalización de las víctimas del terrorismo y participé en su manipulación ”. Ell i molts altres, caldria afegir. Un membre de la Caverna, que ha alimentat la teoria de la conspiració de forma irresponsable, es treia la careta per fi. Sense embuts. Cal celebrar-ho. Llàstima que hagin trigat tants anys a fer-ho i hagin provocat tant dolor, especialment a les víctimes, però també a l’opinió pública. De fet, alguns encara van fent portades sobre el tema. Cal recordar que fa uns dies fins i tot Pedro J. reconeixia a Jordi Évole que era “ poco probable ” que ETA participés en els atemptats. Évole no va aconseguir treure-li una declaració més contundent a un personatge que ja feia força anys que no exercia de periodista i sí de polític. Però Quevedo va anar més enllà que l’exdirector d’ El Mundo. Merlos se’n feia creus. “ Pero por qué lo hiciste? ” I Quevedo va reconèixer: “ Yo me creí esas teorías de la conspiración e incluso llegué a publicar que los servicios secretos marroquíes estaban detrás y que les íbamos a entregar Ceuta y Melilla”. Merlos, ja més nerviós, li va deixar caure: “ ¿Pero qué dices? Supongo que lo habrás borrado de la hemeroteca ”. I Quevedo li respon: “ No, los errores están ahí y hay que saber pedir perdón por ellos ”. Chapeau! La cara de Carlos Cuesta, periodista molt vinculat a El Mundo, era tot un poema perquè els deixava amb el cul a l’aire. Però Quevedo encara no havia buidat el pap: “ Aquello que hicimos fue una tremenda manipulación y instrumentalización de las víctimas del terrorismo haciendóles creer que lo que había pasado era algo distinto a lo que realmente había pasado”. I per si algú encara tenia alguna mena de dubte, la sentència: “ No se quiso buscar la verdad, sino que se quiso buscar una verdad hecha a medida de lo que a ellos les interesaba, entre ellos, José María Aznar ”. Hi ha dies que val la pena veure 13TV.
