I AQUÍ
Efímers 24/07/2014

La confusió i el caos com a mètode pervers

i
Carles Capdevila
1 min

DE L’AFER de les balances trucades en trobareu opinions fonamentades i anàlisis tècniques. Però, en el fons, l’estratègia és elemental: confondre. No es busca la veritat, sinó el caos que permeti concloure “Tu tens les teves, jo tinc les meves, ja se sap que tothom escombra cap a casa”. Resignació. Tots són iguals. És trist com a afectats que aquesta sigui l’estratègia Montoro, però és trist per a la política, per al crèdit dels gestors. S’assembla a com es va gestionant la informació dels escàndols de corrupció, perquè la gent conclogui que tots els polítics són iguals i no en penalitzi cap de concret. I què passa? Que els penalitzem a tots. Que es crea una desconfiança basada en fets reals. Per això a banda de trobar tramposos els càlculs, com a damnificats, hem de saber entendre que si uns governants prefereixen la foscor a la claror, el caos a l’ordre i uns ciutadans descreguts que uns ciutadans crítics perquè aspiren a ser crèduls en alguna cosa, estem en mans de gent irresponsable. Com a mètode és pervers, i hauria de fer preocupar els defensors del sistema. Res és més antisistema que desacreditar-lo amb la pràctica, res fomenta més la sospita que el cinisme aplicat fins i tot a les matemàtiques. I quan veig que alguns d’aquests polítics mostren el seu somriure sarcàstic, es creuen tan llestos i bons estrategs, tenen tan controlada la situació, estic a punt de sentir llàstima per com s’enorgulleixen mentre s’enfonsen. Però no, la llàstima dóna pas a la indignació, perquè arrosseguen a tothom a l’enfonsament.

stats