Malgrat les retallades de pressupost, la NASA va anunciar ahir que aprofitarà l'èxit del Curiosity -que va aterrar el 6 d'agost a Mart, com a part del tercer programa de l'agència nord-americana en sòl marcià- per enviar un nou robot al Planeta Vermell l'any 2016, l'Insight. Aquesta nova missió tindrà com a objectiu determinar si el nucli de Mart és sòlid -com a la Terra- o líquid, i aportar informació que expliqui per què Mart, a diferència del nostre planeta, no s'ha format a partir de zones tectòniques. A banda dels EUA, l'Agència Espacial Europea té una sonda orbitant al voltant de Mart i hi vol enviar un robot el 2018. L'Índia vol enviar-hi una sonda l'any que ve, i la Xina, en els pròxims cinc anys.
Mentrestant, el robot Curiosity explora ja el sòl marcià amb la missió de trobar-hi indicis de vida. Hi ha de ser un mínim de dos anys transmetent proves a la Terra que confirmin que a Mart hi ha condicions ambientals favorables per a la vida, ni que sigui microbiològica. El principal focus d'estudi serà el terra i les roques que trobi pel seu lent camí. Roques que evaporarà amb un làser a la recerca de fòssils i microorganismes.
Última tecnologia
Dissenyar i enviar el Curiosity a Mart ha costat 2.500 milions de dòlars. D'aquests, la joia de la corona, la inversió tecnològicament més desenvolupada, són els deu instruments que té el robot. El robot és dues vegades més gran que l'Oportunity, l'altra màquina que la NASA encara té en funcionament al nostre planeta veí. El Curiosity funciona amb energia atòmica provinent d'un petit reactor de plutoni. La meitat del pressupost del programa s'ha destinat al laboratori -equipat amb un espectròmetre, raigs X i una estació de meteorologia- que porta el robot per fer anàlisis químiques i de mineralogia. Mart fa l'aspecte d'un planeta vermell precisament per la seva composició mineralògica, rica en ferro.
El braç articulat del Curiosity agafa les mostres que la perforadora i el làser que incorpora el Curiosity esmicolen de les roques. En concret, el làser, la gran novetat que aporta el Curiosity, fa forats de 8 mil·límetres a 9 metres de distància, i així s'evapora la roca i se n'obté plasma. El primer experiment del làser es va produir diumenge, amb una roca que es batejar amb el nom de Coronation.
El principal repte és detectar-hi carboni, hidrogen, oxigen o nitrogen, els gasos que a la Terra considerem necessaris perquè es desenvolupi la vida. Per això el Curiosity també incorpora el DAN, un aparell que dispara neutrons a terra per detectar-hi àtoms d'hidrogen.
A la recerca d'aigua subterrània
La NASA ha fet aterrar el Curiosity al cràter Gale -un accident geogràfic de 150 quilòmetres de longitud- perquè es creu que en el passat hi havia aigua. Dins del cràter hi ha el cim Sharp i altres turons, una orografia que la NASA estima que es va formar a partir de l'evolució de la massa d'aigua. Els científics consideren probable que a Mart hi hagi camps de gel i bosses d'aigua subterrània, sobretot als seus dos pols. Les proves que faci el Curiosity han de confirmar-ho i saber què hi podria haver en aquesta aigua.
Del cràter Gale, de cara a viatges tripulats, el Curiosity n'ha d'enviar imatges i dades de l'entorn per comprendre la formació i el moviment de les dunes, les temperatures -d'entre -130 graus i 27 graus, per la major distància respecte al sol-, la radiació -molt més intensa que a la Terra per la falta de protecció atmosfèrica- i l'atmosfera -el diòxid de carboni en representa el 95%, i l'oxigen, només un 0,13%.
El portal internet Space.com, el més visitat als EUA en matèria espacial, resumeix en quatre les principals pistes estudiades sobre una possible vida marciana: el científic de la NASA Richard Hoover va publicar el 2011 que en un meteorit havia detectat restes d'algues unicel·lulars. El 1996, Bill Clinton va anunciar que en un meteorit de Mars s'havien descobert evidències de vida gràcies a restes fòssils microbiològiques. La primera missió Viking, del 1976, va realitzar tests que van detectar emissions de diòxid de carboni del sòl marcià, una reacció normal on hi ha vida. Per acabar, Space.com reconeix la tasca dels científics que defensen que en imatges satèl·lit del planeta s'hi veuen formacions vegetals.
