"Si creieu que sóc bonica, feu RT"

Barcelona"Faig aquest vídeo perquè vull saber si sóc guapa o no. Vull una segona opinió. O mil, ja que això és YouTube". Aquesta petició la trobem en un dels milers de vídeos que circulen per la xarxa en què noies, generalment nenes de 9 a 13 anys -ben maquillades i pentinades-, demanen als usuaris de YouTube que valorin el seu aspecte físic. Algunes tenen més de 600.000 visites i prop de 12.000 comentaris, amb respostes com aquestes: "Sembles un cadàver amb maquillatge", "El teu front és més gran que un estadi de futbol", "Ets molt lletja, hauries d'operar-te el nas", o "Menja una amanida, cul gros".

Louise Orwin, una activista i artista britànica de 26 anys, explica a l'ARA que va topar amb aquest fenomen mentre investigava tota la cultura al voltant de la thinspiration -blogs, suros de Pinterest i Tumblrs en què s'anima les noies a estar més primes- i va decidir endinsar-s'hi. Per això va crear-se tres alter ego adolescents a YouTube (Becky, Baby i Amanda) i estudiar les conseqüències de penjar aquest tipus de vídeos en un projecte que va batejar com The pretty ugly project i que ara presenta en diversos teatres del Regne Unit.

En total, els seus vídeos van rebre més de 7.000 comentaris, el 70% negatius i sovint fets per homes més grans que ella. Alguns escrivien: "Jo crec que ets bonica. No deixis que ningú et digui el contrari". I afegien: "¿Pots fer un vídeo ballant perquè pugui veure una mica més com de sexi ets?" D'altres simplement li suggerien que se suïcidés per fer un favor a la humanitat, o li deien que era una noia estúpida i lletja.

Tot i que els vídeos de YouTube els graven sobretot adolescents dels Estats Units i l'Amèrica Llatina, Catalunya també té la seva pròpia versió: penjar una fotografia a Twitter i demanar als tuitaires que facin una valoració del seu aspecte físic. "Feu RT si creieu que sóc guapa (ningú farà RT, sóc molt lletja)" o "RT si creus que surto guapa, FAV si creus que sóc preciosa. RT i FAV si em faries un petó". Tot i que les respostes no són tan agressives com a YouTube i és un fenomen molt més minoritari, les noies també reben alguns insults.

Segons l'activista Louise Orwin, les xarxes socials poden interferir en la manera com ens veiem a nosaltres mateixos: "Crec que ens animen a pensar en nosaltres i en el nostre cos com a imatges, com a simples objectes i parts del cos desconnectades, en comptes de veure'ns com a persones integralment". És un fenomen que aquesta britànica observa sovint a les comunitats thinspiration, en què es publiquen i s'elogien imatges del cos com el thigh gap (que les cuixes estiguin separades) o el bikini bridge (el pont de dos arcs que forma la tela del bikini quan només està en contacte amb l'os del maluc i el pubis), i que poden generar baixa autoestima i ansietat.

Sobre com afecta els adolescents el fet de créixer amb les xarxes socials, Orwin opina que "estan creixent amb una espècie de mini-jo a internet", que editen i retoquen contínuament per adaptar-se al que creuen que se'ls exigeix: bellesa i popularitat. "És una gran font d'ansietat, a causa de la qual mai són prou bons. Moltes adolescents amb qui parlo m'expliquen com els preocupa la seva imatge a internet, i com es desetiqueten sempre de fotografies a Facebook que no els agraden".

Segons Helena Àngel, psicòloga de la consulta jove a l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella, aquest fenomen no neix tant (o no només) d'una falta d'autoestima de les noies, sinó sobretot de la necessitat de sentir l'aprovació del grup. "Això no vol dir que un cop penjat el vídeo la seva autoestima pugui pujar o baixar, però sí que és cert que de vegades, sobretot a l'adolescència, donem més importància al que ens diuen uns desconeguts que no pas al que ens diuen les persones que ens estimen", diu.

Masclisme i pressió social

Precisament en un dels vídeos de "Sóc guapa o lletja?" amb més visites, la nena, d'uns 11 anys, diu: "Vull saber si sóc guapa o no. Els meus amics em diuen que sóc bonica, però a mi no m'ho sembla, i molta gent a l'escola em diu lletja". En un altre dels vídeos, una adolescent de no més de 15 anys demana: "El meu nòvio m'ha deixat perquè diu que sóc una porca. Si creieu que té raó i que mai trobaré cap altre noi, premeu «no m'agrada», si creieu que no sóc cap porca i que trobaré un altre noi, cliqueu «m'agrada»".

Louise Orwin coincideix amb la psicòloga i afirma que, pel que ella ha observat, les motivacions que hi ha darrere d'aquests vídeos -un fenomen exclusivament femení- solen ser la recerca d'aprovació i a vegades també una manera de cridar l'atenció.

Segons Orwin, les xarxes sovint "reforcen la idea que els mitjans sempre ens han transmès: que les noies i les dones sempre han d'estar preocupades per la imatge, i que l'aparença és l'eina més important i poderosa que tenen". Tot i que la societat hagi avançat en molts aspectes, Orwin es lamenta que el masclisme continuï estan tan arrelat. "Crec que la generació actual d'adolescents no té ni idea de què significa realment el feminisme", opina. I ho atribueix a la falta d'informació, però també al fet que estrelles del pop com Taylor Swift -té gairebé 40 milions de seguidors a Twitter- declarin que no són feministes "perquè no odien els homes", quan el que busca el feminisme és la igualtat entre homes i dones.

Sobre com posar-hi remei, l'activista remarca: "Crec que es tracta d'apoderar les noies i intentar inculcar-los confiança en el seu propi cos i autoestima. Als mitjans cal que hi hagi models millors a què elles puguin aspirar, dones que tenen poder i que són intel·ligents i respectades, i no per la seva aparença. Hem de començar a dir a les noies que poden ser persones fortes i independents també pel seu cap, i no només pel seu cos o cara", conclou Orwin.

Com reforçar l'autoestima?

Segons Anna Claret, psicòloga al departament de pediatria de l'Institut Universitari Dexeus, la falta d'autoestima en els infants i adolescents genera trastorns afectius i problemes acadèmics i familiars. Des de casa, diu, es poden fer moltes coses per reforçar la seva autoestima i perquè valorin altres coses més enllà del físic: "Els nens han de saber que tots tenim qualitats i defectes, i potenciar sempre les seves aptituds, ajudant-los a fer activitats que els facin sentir bé. Per exemple, apuntar-los a bàsquet si són bons esportistes". "És una bona manera de fer que es valorin a ells mateixos més enllà del físic", afegeix Helena Àngel.

Segons aquesta psicòloga, des de l'escola també es pot reforçar l'autoestima dels joves: "S'haurien de fer activitats en què es valorin altres aspectes que no siguin només la intel·ligència convencional, perquè vegin que es pot ser útil de moltes altres maneres". Per això, proposa fer exercicis més creatius, com ara inventar una empresa imaginària, perquè desenvolupin habilitats independents del físic i facin que donin menys importància a l'aspecte extern.

Louise Orwin, per la seva banda, i com a complement al seus espectacles, farà en els mesos vinents tallers amb noies adolescents per tot el Regne Unit, en què se centrarà en la confiança corporal i l'autoestima i en què parlaran sobre les diverses maneres com ens retratem online i offline. "També espero reeducar les noies sobre què és el feminisme. Si alguna cosa pot canviar, ha de començar amb la seva generació", afirma.

L'etiqueten com la dona més lletja del món i ella ho capgira

Lizzie Velásquez va néixer amb una estranya síndrome que li impedeix guanyar pes. Té 24 anys i mai ha pesat més de 29 quilos, tot i estar obligada a ingerir més de 5.000 calories al dia. Quan anava a l'institut, va descobrir un vídeo a YouTube en què l'etiquetaven com la dona més lletja del món. Eren només 8 segons de vídeo, però va tenir més de 4 milions de visites d'arreu del món i milers de comentaris, que deien coses com: "Lizzie, fes-li un favor al món, agafa una pistola i dispara't un tret".

Ara que ja s'ha graduat a la universitat, ha decidit explicar la seva història. Al novembre, en una TED Talk (conferència-debat), es preguntava: "Què us defineix? El lloc d'on veniu, els vostres amics? A mi m'ha portat anys esbrinar què em defineix. Durant molt temps vaig pensar que el que em definia era l'aspecte extern; em trobava horrible, em feia fàstic". Quan va trobar-se amb aquell vídeo a YouTube, recordava, va plorar moltíssim. "Fins que alguna cosa em va fer un clic al cap i vaig adonar-me que podia treure'n una cosa bona o una de molt dolenta. Podia obrir els ulls i agrair les coses que sí que tenia. Vaig pensar: «¿Deixaré que tota la gent que em diu monstre em defineixi? No. El que sí que deixaré que em defineixi són les meves metes, els meus èxits i el que aconsegueixi»". I continuava: "Dins del meu cap, la millor manera de respondre a tota aquella gent que es reia de mi, que em deia lletja i monstre, era fer-me millor a mi mateixa". Des d'aleshores, Velásquez ha escrit tres llibres i ara es dedica al que més li agrada: motivar la gent perquè sigui el que vol ser. "Utilitzeu la negativitat que hi ha a les vostres vides per ser millors", conclou.