MADRIDEl que a l'oposició era "impresentable, injust i antisocial" ara, un cop a la Moncloa, és "una oportunitat" i una mesura "lògica" per blanquejar diners sense penalitzacions. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va fer mans i mànigues a la roda de premsa posterior al consell de ministres d'ahir per maquillar l'amnistia fiscal. Al torn de preguntes els esforços ja van ser per justificar aquest canvi d'opinió sobtat.
"Amnistia? Regularització, deus voler dir...", alertava un alt càrrec del govern espanyol a un periodista que li demanava més detalls sobre l'operació per reforçar les danyades arques públiques. Amb aquest pla excepcional, que s'allargarà fins al 30 de novembre d'aquest any, l'executiu de Mariano Rajoy preveu recaptar 2.500 milions, el gravamen del 10% que s'aplicarà als 25.000 milions ocults ("actius no declarats", en terminologia oficial) que calcula el ministeri d'Hisenda.
Abans de detallar els pressupostos aprovats ahir, que inclouen l'indult fiscal, Montoro i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, es van encarregar de subratllar que Espanya està "en una situació límit en tot el que afecta els comptes públics i l'ocupació". L'expectació era màxima per seguir les explicacions en una compareixença que es va poder seguir en directe fins i tot a través de la televisió holandesa.
Aquest context advers és el que justifica, per l'executiu espanyol, la retallada de 27.300 milions que, sumada a la tisorada autonòmica i local, s'enfila als 44.000 milions. Els ministeris que més noten la patacada pressupostària són els d'Afers Estrangers, amb partides fortament tocades com l'ajuda a la cooperació; Foment, que concentra el gruix de la inversió; Indústria, i Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
Girant el discurs
És, doncs, per compensar aquesta frenada dràstica de la despesa que Montoro s'ha decidit a regularitzar capitals, com han fet ja països com Itàlia, on es van ingressar 5.000 milions, i i s'empara en els criteris que estableix la OCDE. Lluny queden les crítiques que el 2010 el PP feia a José Luis Rodríguez Zapatero per si se li acudia aplicar una mesura semblant. La secretària general dels populars, María Dolores de Cospedal, es reunirà avui amb els consellers autonòmics d'Economia del seu partit i diversos dirigents per afinar el missatge a partir d'ara.
L'argumentari dels populars i del govern espanyol afirma que és millor establir el peatge mínim del 10% per "atraure rendes no declarades per contribuents de l'IRPF, l'impost sobre societats i l'impost sobre la renta de no residents" que no pas la situació d'il·legalitat actual.
No obstant, aquest plantejament xoca amb el pla de lluita contra el frau fiscal que el consell de ministres vol aprovar després de la Setmana Santa i els mecanismes que ja estan en marxa. Montoro va admetre que el pla actual, que havia de servir per fer aflorar 8.171 milions de l'economia submergida (menys que el 2011), no ha acabat de funcionar.
El que els populars van obviar, però, és què haurien de pagar aquestes rendes si fossin perseguides i denunciades. Fonts d'Hisenda van confirmar a l'ARA que el tribut és d'entre el 21% i el 27%, més una possible multa que oscil·la entre el 20% i el 30% més. És a dir, uns percentatges molt més severs que els que preveu l'amnistia de la Moncloa.
Amb aquestes xifres a la mà, no és d'estranyar que l'organització que agrupa els inspectors d'Hisenda titllés de "paradoxal" que s'apugin impostos als ciutadans que els paguen i se'ls perdonin als que no ho fan.
Mirant cap als paradisos fiscals
Al costat d'aquest gravamen, els pressupostos per al 2012 en recullen un altre per atraure dividents o rendes derivades de la transmissió de participacions en els beneficis de filials estrangeres d'empreses espanyoles. Es tracta, en aquest cas, de diners nets -sobretot de la banca- que estan fora de l'Estat i que és car portar-los aquí perquè estan en "països de reduïda tributació", un eufemisme per referir-se als paradisos fiscals.
Per això, el govern del PP estableix un tribut excepcional del 8%, operatiu fins a finals d'any, com a mesura per estimular-ne el retorn. Els càlculs són de 750 milons.
Conscient de l'expectació que hi havia ahir, Montoro no es va estar de recordar que el ribot també l'han de passar les comunitats autònomes. Va avisar que aplicarà les "penalitzacions" previstes a la llei d'estabilitat als que no compleixin amb el dèficit i l'endeutament, malgrat que els criteris són més rígids que per als estats de la UE.
La prima de risc es va contenir i l'Íbex va recuperar els 8.000 punts. Un petit respir per a Rajoy.
