Andalusia davant del mirall: nous remeis, problemes eterns

SEVILLAJavier Arenas recorda sovint el comentari que li feia una amiga de Huelva en anteriors campanyes: " Hijo, tantos quilómetros que te haces al día, y to pa ná, pa ná". Ara les coses han canviat i la dreta andalusa, que ha purgat durant trenta anys la imatge del señorito andaluz amb el diari Abc sota el braç, es veu amb opcions reals de governar.

L'estat autonòmic que ara els populars qüestionen a Madrid, encoratjats pel neoespanyolista partit de Rosa Díez, ha estat una eina efectiva per al desenvolupament del sud d'Espanya. Andalusia ha vist créixer un 122,5% el PIB per càpita des del 1981. Però les xacres cròniques reapareixen amb tota la cruesa en temps de crisi: un atur del 31%, que arriba al 50% en el cas dels joves; un 37% dels alumnes que abandonen els estudis sense haver acabat la secundària, gairebé el doble de la mitjana espanyola, i una escletxa cada cop més profunda entre la vida al món rural i a les ciutats. Per tot plegat, el fantasma de l'emigració torna a sobrevolar una societat que avui votarà amb vertigen: continuar amb l'esquerra, que ha dotat la comunitat autònoma d'un potent estat del benestar, o provar amb la dreta, que ofereix nous remeis a problemes que semblen eterns.

Els 6.404.623 ciutadans que estan cridats a les urnes posaran Andalusia davant del mirall. I és que els comicis d'avui tenen una lectura gairebé freudiana: molts andalusos volen saber què pensa de veritat la seva societat. Quina part de la imatge que se'n té és real en ple 2012 i quina forma part del tòpic?

El passat ja no pesa

L'olor penetrant de la flor dels tarongers comença a perfumar Sevilla. Els cartells que anuncien la Setmana Santa decoren les portes de bars i botigues. Rutina primaveral escapçada avui per unes eleccions que no tenen res de rutinari.

Rafael Rodríguez, president de l'Associació de la Premsa de Sevilla, reflexiona, pipa en mà: "A la meva època lluitàvem perquè hi hagués escoles, hospitals i carreteres perquè no hi havia res. Ara la gent demana que les habitacions dels centres hospitalaris siguin individuals, en lloc de tenir dos llits". Aquesta és, paradoxalment, una de les claus per entendre l'erosió que ha anat patint el socialisme andalús: les noves generacions no se senten en deute amb els que durant tants anys han gestionat la transició d'una societat "absolutament subdesenvolupada" a "un estat del benestar objectiu". Com recorda Rodríguez, els joves andalusos s'ho han trobat fet. Han crescut amb "centres de salut i pavellons esportius a cada poble, en una comunitat capdavantera en la investigació de les cèl·lules mare i amb universitats públiques a les vuit províncies andaluses".

La paradoxa per a aquests nous electors és clara: gaudeixen d'avenços socials, que han estat assolits en bona mesura gràcies als diners europeus i a la solidaritat interterritorial de l'Estat, però, en canvi, la comunitat ha estat incapaç per si sola de sortir del vagó de cua de l'economia espanyola. La convergència de renda amb la mitjana estatal segueix als mateixos nivells de principis dels vuitanta.

"Els sectors més dinàmics ja fa temps que han anat a votar el PP", afirma el periodista andalús Antonio Avendaño. Geogràficament, això es tradueix en les classes mitjanes de les grans ciutats i el litoral. La dreta governa en totes les capitals de província i en cinc diputacions andaluses. Rodríguez, que coneix bé el món universitari, alerta de la forta incidència d'UPyD -que segons les enquestes podria desembarcar al Parlament andalús- entre els joves sociològicament progressistes però cansats del PSOE.

Per això, en aquestes eleccions, totes les mirades se centraran en el comportament de les zones rurals de Sevilla i de Còrdova, els grans focus de vot socialista i comunista que poden determinar l'abast i el gruix de la majoria del PP. Avendaño admet que aquesta vegada l'esquerra ho té molt complicat a l'hora de mobilitzar aquestes bases perquè "no té resposta possible" a cap de les tres coses que han marcat la campanya: l'atur, la corrupció i els trenta anys de govern.

La crisi castiga els pobles

Hi ha una dada cabdal per entendre el gir andalús: la crisi ha castigat amb més duresa els pobles petits amb un esquema que es va repetint arreu. Durant els últims anys, onades de gent jove ha anat abandonant els pobles de l'interior per treballar a la construcció i a l'hostaleria a les zones de costa. Quan la bombolla esclata, molts tornen a casa "sense formació i a l'atur", subratlla Rodríguez. "A més, la possibilitat de viure de l'economia submergida és molt més fàcil a la ciutat que al poble", diu. Això explica que la tensió i la necessitat de buscar solucions urgents hagi explotat abans allà on tradicionalment el PSOE tenia un coixí electoral còmode.

Francisco Giménez Alemán, nascut a Almeria i exdirector de Telemadrid i l'ABC , el diari més influent a Sevilla, lamenta que ha estat una campanya "crispada, en què no s'ha parlat de res més que no sigui l'atur i els ERO fraudulents". És a dir, l'agenda que ha marcat el PP. Avui sabrem si això es tradueix en un punt i a part en la història de l'autonomisme andalús.