Boi Ruiz: "Si no trobem una altra via de copagament, ens la imposarà Europa"

El conseller de Salut, Boi Ruiz, exigeix al govern espanyol que prengui mesures complementàries a la reforma del copagament farmacèutic per fer sostenible el sistema sanitari. Després de declaracions dubitatives, Ruiz defensa el manteniment de l'euro per recepta.

Vostè va dir que les mesures que pretén aplicar el ministeri de Sanitat són insuficients.

Vam dir a Madrid que havíem fet els deures, totes les mesures d'estalvi, i que ara falten les mesures d'ingressos. Dissabte vaig ser a Portugal per fer una conferència i vaig parlar amb el ministre. Allà han aplicat taxes per anar a urgències. Jo no vull això. Vull que decidim on hem de posar l'accent. Pot ser que sigui un copagament o que decidim apujar determinats impostos per destinar-los a finançar la sanitat. Calen més diners i per la via dels ajustos no s'hi arriba. A Catalunya ho hem demostrat. Incrementant les llistes d'espera fins al límit assumible, i ajustant els salaris i els recursos humans, les altres comunitats poden saber on s'arriba.

¿La revisió del copagament farmacèutic no és la solució?

La decisió és valenta, però no és la solució del finançament de la sanitat. Una cosa és que tots fem un esforç en funció de la renda i una altra cosa és que això tingui com a finalitat resoldre els famosos 7.000 milions. Aplaudim la primera mesura, però com que sembla insuficient, nosaltres hem de mantenir l'euro per recepta. I som conscients que serà un sobreesforç dels catalans respecte a la resta de ciutadans. Això del dèficit és seriós. D'aquí 15 dies cada comunitat haurà de presentar els ajustos pressupostaris perquè Europa els supervisi.

Diu que l'euro per recepta es mantindrà. Dimecres no ho semblava.

Avui [ahir per al lector] deia que ni que sí ni que no en funció de quina fos l'estimació de les mesures presentades, encara que ja presumia que l'estimació era insuficient. Haurem de mantenir l'euro per recepta.

¿S'ha sentit desautoritzat pel portaveu del Govern, Francesc Homs?

No. No hi ha hagut cap conflicte. Jo vaig sortir del Consell Interterritorial de Madrid sense poder-ho assegurar perquè havíem de fer la valoració econòmica. Avui al matí [ahir per al lector] he anunciat que ho estàvem calculant i quan el portaveu del Govern ha dit que es mantindria la taxa, he comentat que la mesura del govern espanyol és insuficient.

I amb la taxa ja serà suficient?

Esperem que sigui suficient. Hem de calcular les mesures i la quantificació, i el retard en la seva aplicació. Aquest és un altre factor que desconeixem. La revisió del copagament farmacèutic ha de començar el mateix dia a tot l'Estat.

¿Aplicar l'euro per recepta al mateix temps que entra en vigor el nou copagament no és un doble càstig per als pacients catalans?

Al principi pot semblar que sigui un doble càstig. Nosaltres tenim un recorregut d'un any i de quatre mesos en l'ajust del dèficit sanitari i d'altres encara han de començar. És impossible reduir els costos sanitaris si no toques els salaris, no ens enganyem. Ara tenim clar que estem jugant a futbol i no es pot tocar amb la mà. Ja hi ha una amenaça del govern espanyol d'intervenir alguna comunitat autònoma. I nosaltres no estem en la situació de l'any passat.

L'Estat xifra en 7.000 milions la necessitat de retallar en sanitat. ¿A Catalunya quant li pertoca?

Ho ha xifrat l'Estat, jo no ho sé. Catalunya no pot admetre que li diguin quant ha de retallar en sanitat. Sabem que tindrem minorats els nostres ingressos, per exemple, perquè no ens paguen la disposició addicional tercera. Un cop sapiguem quants ingressos de menys tindrem, prendrem les mesures de política pressupostària per afrontar aquesta minoració. Sobre aquest procés, que és el natural, apareix un artefacte, la retallada de 10.000 milions en educació i sanitat anunciada per l'Estat. I això ho distorsiona tot.

Quines propostes feien al Consell Interterritorial de Salut?

Demanàvem que la minoració d'ingressos pogués ser compensada amb ingressos extraordinaris, com per exemple, modificar el pagament de medicaments o tocar impostos dels productes que són poc salubres, com l'alcohol i el tabac. Què m'estimo més, decidir què hem de copagar o que m'ho imposin des de fora? Què trenca la cohesió social? Es podria afrontar el copagament del menjar als hospitals o del transport sanitari, unes qüestions que acompanyen l'activitat sanitària. Però com a comunitat no podem reformar-ho. Si el ministeri no és capaç de prendre mesures que ens ajudin amb els ingressos, s'haurà de traslladar el debat dels ingressos al Consell de Política Fiscal i Financera.

¿És just carregar la desmedicalització en els pacients quan van a la farmàcia amb receptes que han prescrit els metges?

Tenim un nivell de medicalització dels millors d'Espanya. Però el copagament farmacèutic per nivell de renda o la taxa té una importància notable en el consum de fàrmacs. Llancem més de tres tones de medicaments cada any dels que es recullen a les farmàcies. No tenim tant un excés de medicalització sinó una acumulació excessiva de fàrmacs.

Tenint en compte l'escenari, no hi haurà més retallades?

La nostra voluntat és que no n'hi hagi més. Volem mantenir la mateixa activitat que l'any anterior, fins i tot recuperar una part de les llistes d'espera, i en el cas dels salaris, mantenir els sous del personal que ja ha fet esforços.

Alguns metges han denunciat, per exemple, que a l'Hospital de Bellvitge les llistes d'espera per a les operacions de cor han augmentat fins als 8 mesos.

Puc assegurar que en cirurgia cardíaca no hi ha ningú en situació de risc vital que estigui esperant. A mi no m'importa el número de malalts que esperen. A mi m'importa el temps. Tenir 8.000 persones esperant que s'operen en un mes és molt menys important que tenir-ne 3.000 que s'esperen un any.

Què passaria si li diuen que ha de fer més retallades?

Tindríem una batalla política important a Madrid.

Es veu executant més retallades?

No, no m'hi veig.

I si l'hi obliguessin?

La situació que tenim en aquests moments és molt delicada per a Catalunya. La primera cosa que hem de demanar és que tots som catalans. Ja no podem fer distincions ideològiques o polítiques. Si es produeix una situació d'aquest tipus, hem d'aparcar el que és accessori per centrar-nos en el que és principal. No se'ns pot demanar a nosaltres el mateix que a la resta quan hem fet el que hem fet. Ens hem de queixar que les mesures són insuficients i no del fet de mantenir l'euro per recepta. A mi m'agradaria donar la gran notícia que puc eliminar l'euro per recepta, però no la puc donar. Amb les xifres que tenim, no ens podem permetre prescindir de la taxa si no volem tocar l'atenció sanitària. Si ens veiem en l'obligació de fer retallades en salut i educació, tenim un problema polític de fons.

És contundent.

Com podem dir a Europa que nosaltres farem els deures quan tenim deute i no tenim copagament? Els altres països no tenen deute i tenen copagament. La realitat és aquesta. Alguns països tenen un copagament molt justet des del punt de vista de l'equitat i els que no tenien copagament o proposaven fórmules més suaus han rebut una intervenció. A Portugal una urgència val 20 euros i una visita del metge a domicili, 10 euros.

I això pot passar a Catalunya?

Si nosaltres no trobem una altra via de copagament, en el sentit d'aïllar l'atenció sanitària, ens la imposarà Europa. Portugal no es plantejava incrementar els seus copagaments. Itàlia, tampoc. I els ho han imposat. Preferiria controlar el que he de fer per salvar-me en lloc que m'imposin coses que no tinguin la sensibilitat que voldria per al país.