Publicitat

CRISI ECONÒMICA I SOCIAL

Els experts alerten de la importància de les polítiques de protecció social davant l'atur

Commoció a Grècia pel suïcidi amb missatge polític d'un jubilat

El suïcidi de Dimitris Cristoulas, un farmacèutic de 77 anys, a plena llum del dia i a la mítica plaça de Sintagma ha disparat les alarmes a Grècia. El drama encén el debat sobre el cost humà de la crisi.

La crisi grega ja té el seu màrtir. Tot el país està commocionat pel gest de Dimitris Cristoulas, el jubilat de 77 anys que dimecres es va fer volar el cap d'un tret a la plaça Sintagma, l'epicentre de la revolta contra l'austeritat. A la butxaca hi duia una nota, escrita a mà, que s'ha reproduït a tots els mitjans: "No trobo cap altra manera de lluitar que no sigui un final digne abans d'acabar rebuscant menjar a les escombraries", deia el paper, escrit en tinta vermella. Cristoulas, vinculat al moviment Jo no pago , que rebutja el pagament del deute extern, lamentava no tenir l'edat per agafar un Kalàixnikov per lluitar contra el govern de Lukàs Papadimos, que equiparava al de l'ocupació nazi.

En un país on l'Església es nega a fer funerals per als suïcides, el cas de Cristoulas ha suposat un autèntic terratrèmol. Grècia tenia una de les taxes de suïcidis més baixes d'Europa, però amb la crisi el nombre de persones que es treuen la vida s'ha disparat. Segons les xifres del ministeri de Salut, el primer semestre del 2011 el nombre de suïcidis va augmentar un 40% respecte el mateix període de l'any passat.

L'ONG Klimaka manté una línia de 24 hores d'ajuda a persones amb impulsos suïcides. Abans de la crisi rebia unes 700 trucades a l'any. El 2011 van ser més de 5.000. "La majoria de gent que ens truca explica problemes associats a l'atur o als deutes. Però la crisi no és l'única raó. Hi ha una població en risc de patir malalties mentals, que quan hi ha una situació social extrema tendeix a desestabilitzar-se", explica per telèfon des d'Atenes Eleni Beikari, psiquiatra responsable del servei. "El pes de la crisi és tan gran que la societat grega simplement no pot assumir-lo. Aquest país necessita un pla de prevenció del suïcidi", alerta.

El cas de Cristoulas ha estat l'últim de desenes de treballadors i petits empresaris que s'han tret la vida en els últims mesos. "Cal tenir en compte que, estadísticament, per cada suïcida hi ha un miler de suïcidis fallits", apuntava des de Cambridge David Stuckler, sociòleg autor de l'última investigació sobre suïcidis a Europa. "Hem constatat que hi ha una relació directa entre l'augment de la taxa d'atur i la taxa de suïcidis. Els índexs estaven baixant en les últimes dècades i amb la crisi aquesta tendència s'ha invertit en països com Grècia, Espanya, Letònia i Irlanda".

Protecció social

Les polítiques públiques també tenen un pes determinant. "L'exemple més conegut és la comparació entre Espanya i Suècia a principis dels anys noranta: en els dos casos va augmentar l'atur, però a Suècia no hi va haver més suïcidis i a Espanya sí. La crisi fa créixer el risc, però la clau és la resposta pública: si els sistemes de protecció social funcionen, en els moments més difícils, la taxa de suïcidis no creix", explica Stuckler. La falta d'aquesta protecció als països de l'Europa de l'Est després de la caiguda del Mur de Berlín també va ser devastadora.

El sociòleg apunta polítiques preventives efectives en situacions de crisi, com limitar l'accés a l'alcohol i potenciar els serveis socials. "Això és bàsic per evitar que algú que sent que ha perdut el seu lloc al sistema perdi l'esperança".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT