"La França dels invisibles" pren la paraula a les urnes
La líder del Front Nacional, Marine Le Pen, està eufòrica. Ha aconseguit un resultat històric a les presidencials de diumenge i aspira a convertir el seu partit en una opció de govern a França.
PARÍS"El poble s'ha convidat a la taula de les elits". Amb aquesta frase, Marine Le Pen resumia ahir el seu apoteòsic resultat a la primera volta, que va acollir amb una eufòria inèdita. I tenia raons de sobres per fer-ho. El resultat del Front Nacional no només contradiu l'estancament que apuntaven tots els sondejos, sinó que supera la marca històrica del seu pare, Jean-Marie Le Pen, que el 2002 va superar el socialista Lionel Jospin, un capítol traumàtic en la memòria de molts francesos.
El xoc en la consciència col·lectiva pot semblar inferior, però la proesa de la seva filla podria ser encara més considerable per l'èxit que demostra en l'empresa de fer un rentat d'imatge a l'extrema dreta. L'"onada blau marí" que havia pronosticat ha acabat arribant i es reflecteix en el mapa de França. La filla de Le Pen encara no és "cap de l'oposició", com ha dit que desitja, però ja s'ha convertit en una figura central en la política francesa. No aspira a fer de receptacle del vot contestatari, sinó a convertir-se en una alternativa creïble de govern.
El camí que Marine Le Pen ha recorregut en poc més d'un any és considerable. A començaments del 2011 va assolir la presidència del Front Nacional després d'unes primàries internes en què va superar amb escreix el delfí oficial del seu pare, l'històric Bruno Gollnisch. La nova líder va prometre aleshores reconvertir el partit en una formació "renovada, oberta i eficaç" que escoltaria noves temàtiques complementàries a la seguretat i la immigració, les primeres preocupacions del seu electorat.
Aquest nou discurs conté menys sortides de to que el del seu pare, però no aconsegueix maquillar un fons clarament xenòfob, sovint dirigit als musulmans. La diferència és que la filla de Le Pen diu que parla en nom del laïcisme francès i no del suposat instint racista que se sol atribuir al seu partit.
Amb els "oblidats" o "invisibles"
Amb aquest gir, la líder ultradretana ha aconseguit absorbir un electorat popular que mai no hauria votat el seu pare. Marine Le Pen els ha anomenat "els oblidats" i "els invisibles". Una França situada al món rural i a la perifèria de les ciutats de província, sovint en regions afectades per la desindustrialització. Tots ells formarien part del 40% dels francesos que, segons un sondeig aparegut a Le Monde fa només sis mesos, asseguraven no reconèixer-se en cap força política, ni de dreta ni d'esquerra. I se situarien, especialment, a la zona nord-est del país, tant al bastió conservador de l'Alsàcia i la Lorena com a l'antic feu comunista del Pas de Calais, així com a l'arc mediterrani, on el Front Nacional progressa de manera imparable des de fa una dècada. Al Llenguadoc-Rosselló Marine Le Pen va registrar un 23,45%, només un punt per sota de Sarkozy i tres per darrere d'Hollande.
L'1 de maig amb Joana d'Arc
Marine Le Pen protagonitzarà la tradicional manifestació del Front Nacional de l'1 de maig, en memòria de Joana d'Arc, que els ultradretans han convertit, de manera força deformada respecte als fets històrics, en una icona de la resistència contra els forasters. Pronunciarà un discurs sobre la segona volta, però ja ha insinuat que no donarà cap consigna de vot.
El seu objectiu és entrar al Parlament a les legislatives del juny, en què algunes estimacions li atorguen quinze diputats i grup propi a l'Assemblea Nacional. A més, preveu annexionar-se la fracció més dretana del partit governamental UMP en cas d'una eventual derrota de Sarkozy a la segona volta. Le Pen no li pensa donar cap cop de mà perquè sigui reelegit. En l'enfonsament del president sortint podria haver-hi la clau del seu futur polític.
