Oriol Pujol: "No hi haurà pujolisme 2.0, el president va trencar el motlle"

Vam titular el balanç del congrés "CDC posa rumb cap a l'estat propi". És això?

El rumb podria ser aquest, amb el plantejament que Convergència vol abanderar un catalanisme sobiranista on Catalunya és nació més estat.

CiU també va cap a l'estat propi?

Tant Convergència com Unió tenen la mateixa direcció i res no em fa patir. En el plantejament de col·locar la sobirania a la centralitat política del país, no hi ha cap fissura. De totes maneres, Unió farà un congrés al mes de maig i després d'aquest congrés CiU farà una mica de refosa.

I el govern?

Els discursos d'investidura marquen el ritme i tremp d'una legislatura, i quan el president Mas, sabent les dificultats que això comportaria i realment va comportar, planteja allò de "No renunciarem a la transició nacional", està incorporant tot un camí cap a la sobirania.

Ser sobiranista i anar cap a un estat propi s'assembla a ser independen tista...

Oriol Pujol s'ha definit com algú que és independentista. Convergència no és un partit independentista, malgrat que això frustri molta gent. Volem fer prevaler el com es fa. El país no és una abstracció, el país és la seva gent, i la sobirania incorpora com els catalans hauran de decidir el destí del seu país i d'ells mateixos.

L'endemà del congrés va ser un dia més dur. Hi va haver les detencions per una presumpta implicació d'alts càrrecs pel cas Campió. I vostè surt esmentat en una conversa en el cas.

Tot això ve d'una derivada d'un senyor que es diu Dorribo, gallec, suposadament jo aparec en unes converses i ni el conec ni me n'han parlat mai ni hi he parlat mai, i per tant no en sé més. Pel que fa a les detencions, hi ha la sorpresa i el disgust de veure com gent coneguda entra en aquest procés de declaració que és molt dur. El senyor Tous és una persona del partit que estava col·laborant amb el govern i que a més estava pendent de ser ratificat com a coordinador general de la Diputació de Barcelona.

Quins detalls coneix del cas?

Només el que anem llegint a través dels mitjans de comunicació, perquè el secret de sumari continua al voltant de moltes escoltes telefòniques que fan suposar que en el terreny de les estacions d'ITV s'estava intentant produir algun tipus d'acord estrany. No he tingut l'oportunitat de parlar amb cap d'aquestes persones, el detall el desconec. Hem de ser cauts.

El ministre De Guindos diu que això del pacte fiscal ara no toca, que primer anem arreglant la crisi i si de cas ja en parlarem.

No és la primera vegada que el PP diu això. I nosaltres també hem anat advertint que això no es pot demorar i el president Mas va definir el 2012 com un any crucial

Per a Rajoy no sembla tan crucial.

És bo que a Catalunya fem la feina prou ben feta, de la forma més unitària, més sòlida i més unànime i que el conjunt de la política espanyola es vegi en la necessitat de respondre a una gran majoria social i política.

El pacte fiscal inclou la clau de la caixa?

La clau o la caixa sencera, perquè si tens la clau però la caixa és allà també tens un problema. Tenir una Hisenda catalana és el que et permet recaptar tots els impostos que es tributen a Catalunya, i això fa inviable estar asseguts amb altres comunitats autònomes en el Consell de Política Fiscal i Financera. Dintre la LOFCA el model que plantegem no és possible.

Hi veu opcions o és una manera de carregar-se d'arguments...

Té una part de carreguem-nos d'arguments, té una part d'intentar-ho i s'ha d'intentar, té una part de fer que Espanya respongui, perquè tothom considera que l'Estatut és un fracàs i jo dic que avui no tindríem prou fortalesa per demanar el que estem demanant sense el fracàs de l'Estatut. El punt d'inflexió real és que amb l'Estatut Catalunya va dir què volia i la política espanyola li va dir que no. Amb el pacte fiscal diem que no renunciarem al que considerem fonamental, i el dèficit fiscal a hores d'ara és insuportable i asfixiant per al conjunt de Catalunya.

Si ens donen el pacte fiscal, què ofereix el Govern? Aparcar el sobiranisme?

No pot oferir cap renúncia a res, el plantejament de la sobirania sense límits és sobirania i dret a decidir; de retruc, dret a decidir sense límits.

La victòria del PSOE a Andalusia pot dificultar el pacte fiscal?

Pot ser positiu. Potser el PP deu estar pensant que si el 2012 -després d'anys de govern socialista, després del que està passant a Andalusia, de l'onada del PP al conjunt de l'Estat- no ha guanyat, potser a Andalusia no guanyarà mai. I això incorpora plantejaments per al conjunt de l'Estat.

¿Una diferència entre partit i Govern és que el Govern pacta amb Alícia Sánchez-Camacho i vostè fa cafès amb Oriol Junqueras?

És veritat que faig cafès i dinars amb l'Oriol Junqueras, però també en faig amb la gent del PP. Qui practica la geometria variable no és el Govern, sinó el grup de CiU al Parlament, i hem tirat endavant els dos pressupostos, el del 2011 i el 2012, amb l'abstenció del PP, i la investidura amb l'abstenció del PSC, i hi ha complicitat i entesa pel pacte fiscal amb ERC. I la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té presència de gent proposada per les tres forces polítiques més importants de Catalunya.

Ha costat molt l'acord de la Corporació?

Sí, ha costat. Jo em quedaré tranquil en la mesura que en cap cas es malmeti el que són la televisió i la ràdio nacionals de Catalunya.

N'hi ha que han discutit que la vicepresidència la tingui el senyor Armand Querol, proposat per un partit que a vegades és hostil amb la llengua.

Certament el PP en alguns moments ha tingut derives amb temes lingüístics molt preocupants. Però ens podem mirar com un gran èxit haver incorporat una persona proposada pel PP a un model que estic segur que defensarà, perquè ja ho ha fet.

En diuen geometria variable però acaben sent acords amb el PP. ¿No la voldria més variable?

Jo desitjaria els sis diputats que li falten a CiU per a la majoria absoluta.

Veu possible avançar eleccions al 2013?

Possible no, però tampoc ho veig impossible. Aquesta potestat la té el president.

¿Pot passar que durant aquesta legislatura s'hagi de prendre alguna mesura dràstica com el tancament de caixes?

El president Mas mesura les paraules i és molt germànic i programat, té els ulls posats bastant més enllà del que alguns els tenim. I ell ja va avisar que treballarem per una Hisenda pròpia. I aquí hi ha un advertiment clar que aquesta pot no ser una legislatura plàcida.

I com decideix el president quan s'acaba la paciència?

La funció pública a Catalunya ha tingut en dos anys tres ajustaments, i en el conjunt de l'Estat, un. A Catalunya l'IRPF està al 56%, els IBI estan més alts que enlloc, hi ha una taxa per a receptes farmacèutiques, hi ha una taxa per a turisme que ens resta competitivitat respecte a comunitats veïnes. La gent té paciència fins que no en té, i al president li passa exactament el mateix.

El pinyol existeix?

El pinyol és com ens van anomenar a un seguit de gent, però ara el pinyol és tot Convergència, hem passat de pinyol a pinya.

En el terreny personal ja té perfil propi, ja és més Oriol que Pujol?

Dubto que a partir del congrés es digui: "Ja és més Oriol que Pujol i Ferrusola". El president Pujol té molta força, està en plena forma i està disparat. A més, són els dos cognoms que tinc i no penso renunciar-hi.

En un gag de Polònia el president Pujol tornava d'una manifestació independentista amb l'estelada i vostè estava a casa patint. ¿Sent que hi ha hagut un canvi de papers i ara vostè és el prudent?

No, jo estic dient que siguem ambiciosos i agosarats. Volem una Catalunya orgullosa i amb autoestima, amb capacitat de fer coses i de fer coses importants. I, a més, explicar-les al món i ser un referent. Per poder fer tot això ens cal sacsejar alguna cosa.

Vostè instaurarà el pujolisme 2.0?

No, el president Pujol va trencar el motlle.

Li vaig preguntar al seu pare si a vostè l'havia afavorit ser fill d'ell i em va respondre que l'havia perjudicat.

Seria injust dir que m'ha perjudicat però també seria injust dir que només m'ha beneficiat.

També li vaig preguntar si vostè seria algun dia president i va respondre que no tocava parlar-ne.

No toca. Catalunya té un president important, sòlid, amb coratge, i estic convençut que el tindrem per molts anys.

Quan els mitjans dibuixem galàxies successòries hi surt vostè, el senyor Rull, el senyor Recoder, el senyor Homs...

Us ho inventeu. L'única observació ben feta és que a Convergència hi ha planter. Hi ha altres partits que aquesta generació no la tenen.

Entre partit o Govern, on li agrada ser?

El president Mas em va preguntar si jo em veia en el Govern, quan ell l'estava configurant, i jo li vaig dir: "Si tu veus que he d'anar al Govern hi aniré, però jo puc fer més feina al partit".

I això d'anar a Madrid?

Calia fer evident que la gent de CiU a Madrid havia incorporat la inèrcia de CiU a Catalunya, assumir que hi ha un conflicte. Quan Duran i Lleida, amb la reforma de la Constitució, va dir que hi havia un xoc de trens i que no faríem veure que no hi és, vaig veure que el meu gest era inútil o innecessari. I llavors dic: "Oriol Pujol no ho faria millor que cap dels diputats que hi ha a Madrid".

Com viuen que CiU tingui el màxim poder en el pitjor moment de l'economia?

És el moment més dolç per a CiU i és el moment més agre per als catalans i el país, això t'ho pots mirar com un cert elogi, vol dir que en el moment més agre el país diu "CiU, poseu-vos-hi a veure si ens en sortim!"

I ens en sortirem?

Sí, ens en hem sortit de molt pitjors com a país.

Es critica que el Govern retalla i no ens diu com ens en sortirem.

Mas diu que el que cal fer és molt incòmode. La gent que més es queixa és perquè en el fons vol que no canviï res, i el no canviar res és anar-te empetitint i anar-te morint lentament.

És europeista?

Sí, amb alguns dubtes amb l'Europa d'avui, que arrossega un punt de decadència, de manca d'agilitat, d'un govern europeu molt feble, de lentitud terrible a l'hora de prendre decisions, i tot això ens va debilitant.

Serem Massachusetts o Las Vegas?

Desitgem ser Massachusetts, sens dubte. L'Eurovegas fem bé d'estar-lo batallant perquè t'articula encara amb més força el sector turístic. Però és cert que en època de molta bonança i amb un país sòlid i ben articulat sobre la recerca, el coneixement, el valor afegit en el producte i molta capacitat d'exportació, un projecte així ens el miraríem amb altres ulls.

Uns Estats Units d'Europa on Catalunya sigui un estat propi, tipus Massa chusetts, és aquest el somni?

És un objectiu, hem de fer que això estigui a l'abast, i quan les coses estan a l'abast no són somnis.