MADRIDA la política madrilenya no acostuma a haver-hi gaire lloc per als matisos. Els debats solen ser més aspres i de traç més gruixut que a Catalunya. Ara, amb les protestes al carrer per les retallades i la commemoració de l'11-M a tocar, s'ha evidenciat aquesta polarització (o blanc o negre) i el clima s'ha tornat a crispar. L'estratègia del PP és clara: penjar l'etiqueta de radical a l'esquerra i desplaçar el PSOE del centre polític. Al mateix temps, atiant que es reobri la investigació dels atemptats de Madrid d'ara fa vuit anys, pretén acontentar la dreta mediàtica de la capital espanyola, que comença a donar símptomes de neguit per les retallades i la manca de resultats immediats de les polítiques del govern de Mariano Rajoy.
Els sindicats han convocat per a diumenge mobilitzacions en contra de la reforma laboral, que s'aprova aquest dijous al Congrés de Diputats. La coincidència amb l'aniversari de l'11-M ha servit al Tea Partymadrileny, l'ala aznarista que lidera Esperanza Aguirre, per reforçar la campanya contra els representants majoritaris dels treballadors, que ve de lluny. Les associacions de víctimes discrepen sobre la conveniència de les concentracions.
Els sindicats no afluixen
"Sé que no els agrada, però l'esquerra i els sindicats estarem com cada 11-M amb les víctimes, i, en canvi, Esperanza Aguirre només n'ha subvencionat una part, a les que són dels seus. Això no és decent ni moral", va dir ahir el secretari general de la UGT de Madrid, José Ricardo Martínez. Tenen el suport per manifestar-se de l'associació que presideix Pilar Majón, la majoritària entre els familiars de víctimes d'aquell atemptat. "Cal normalitzar les coses", va afirmar Javier López, de CCOO. A més, els sindicats recorden que els partits de futbol o les fires comercials no s'aturen aquell dia. Moure la data tampoc era difícil: el següent cap de setmana és pont a Madrid i a l'altre hi ha eleccions a Andalusia i Astúries.
L'AVT, que presideix Ángeles Pedraza, lamenta les concentracions, que considera "indignants". El govern del PP s'ha sumat a les crítiques i ha titllat de "falta de respecte i de sensibilitat" l'actitud dels convocants. El ministre de l'Interior, el català Jorge Fernández Díaz, qüestionat pels sectors més a la dreta del seu partit i dels mitjans de comunicació, ha endurit el to.
L'ofensiva contra els sindicats ha anat acompanyada de la decisió del fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, d'investigar les restes d'un tren de l'11-M, que s'han trobat ara. Aquest és un dels temes estrella de les televisions, ràdios i diaris més ultres. De fet, el fiscal ha decidit obrir diligències a partir d'un reportatge de Libertad Digital , l'empresa del periodista Federico Jiménez Losantos.
Mariano Rajoy té clar que aquesta no és la seva agenda prioritària, que passa per l'economia. No obstant, li serveix per alimentar una part del seu electorat, molt concentrat a Madrid, que voldria més contundència en la gestió. Un exemple: el director del diari El Mundo , Pedro J. Ramírez, reclamava ahir al seu article setmanal: "Urgeix que Rajoy faci sortir a l'arena el toro de la reforma de l'Estat". El cansament amb el model autonòmic i les ànsies de recentralització són una altra de les grans banderes d'aquests sectors del PP. El president espanyol, en canvi, vol ser prudent per no trencar els ponts amb els nacionalistes catalans i bascos, amb qui confia aprovar les reformes.
Per això, després del congrés del PP de Sevilla, s'ha reforçat la separació entre l'executiu i el partit. Segons fonts de la secretaria general del PP, Rajoy va dubtar fins a l'últim moment de quin esquema li convenia més. Al final va optar per dotar el PP d'una estructura orgànica, diferent de la que hi ha a la Moncloa. La setmana passada el nou vicesecretari general d'organització, Carlos Floriano, ja va comparèixer davant la premsa i va deixar clar que el to del partit serà molt més dur que el del govern. Va ser el primer que, sense pèls a la llengua, va assenyalar el PSOE com a suposat cervell de les mobilitzacions estudiantils. Sobre el pacte fiscal, també va avisar que una cosa és el que pensi l'executiu i l'altra, el partit: al carrer Génova vetllaran perquè no es perdi de vista que "els impostos els paguen els ciutadans, no els territoris".
Marginació d'ERC
Que el PP s'ha endurit, traient la pols a l'agenda aznarista, ho demostra el nou tractament cap a ERC. Si a l'oposició el tracte entre els dos grups parlamentaris era correcte, ara el portaveu a la cambra baixa, Alfonso Alonso, ha ordenat situar els independentistes al mateix sac que Amaiur, els va vetar a la comissió de secrets oficials i els va excloure del full de ruta per gestionar el final d'ETA, firmat al Congrés.
La supressió de l'oficina que atenia les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme o els canvis a Antifrau, gestionats sense fer gaire soroll, es poden incloure a la cara B de l'agenda popular.
