MEDI AMBIENT
Crònica 16/04/2012

Reobre la dessalinitzadora de Blanes

La dessalinitzadora de Tordera-Blanes, aturada des del novembre per reduir costos, reobre aquest mes. Reprèn la seva activitat per donar resposta a la necessitat de més cabal d'aigua per al turisme.

Albert Punsola
3 min
Reobre la dessalinitzadora de Blanes

BARCELONALa dessalinitzadora de la Tordera, situada a Blanes, entrarà de nou en funcionament al llarg d'aquest mes d'abril, segons han indicat a aquest diari fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), si bé encara no s'ha precisat la data exacta. La instal·lació estava aturada des del novembre passat i la represa de l'activitat està relacionada amb la necessitat d'aportar més cabal d'aigua coincidint amb l'inici de la temporada turística.

La instal·lació es va aturar amb un doble objectiu: reduir el cost d'explotació i fer que aquesta planta no es convertís en la font primària de subministrament d'aigua de la zona, que compta amb recursos hídrics locals suficients, gràcies a la recuperació de l'aqüífer de la Tordera. L'aturada es repetirà cada any durant la temporada baixa i la Generalitat espera estalviar 1,5 milions d'euros anuals amb aquesta iniciativa. Aquesta dessalinitzadora, la primera de Catalunya, es va inaugurar l'any 2002 per evitar la sobreexplotació de l'aqüífer de la Tordera i per garantir el subministrament del sud de la comarca de la Selva i el nord del Maresme.

La sequera dels anys 2007 i 2008 va portar a duplicar-ne la capacitat de producció fins a 20 hm anuals, amb l'objectiu de poder aportar més aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, a través de la connexió amb la potabilitzadora del Ter de Cardedeu, i reduir així l'extracció d'aigua d'aquest riu en el futur.

La planta del Prat, a mig gas

D'altra banda, aquest estiu farà tres anys de l'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, una de les més grans d'Europa per a abastament urbà, amb un cost de 230 milions d'euros, finançats en tres quartes parts per la Unió Europea.

Segons dades d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l'any passat la planta va produir un total de 7.378.818 m d'aigua. Però aquest gran volum només suposa un 3,8% de l'aigua potable total subministrada per la xarxa d'abastament. Irene Obis, portaveu de la companyia, explica que "la dessalinitzadora pot produir fins a 200.000 m diaris d'aigua potable, cosa que representa aproximadament entre un 15% i un 20% de la demanda" i reconeix que "fins ara la major part del temps només ha funcionat al 10% de la seva capacitat".

Tanmateix, Obis fa un balanç positiu d'aquesta primera etapa de funcionament. Sosté que aquest 10% ha estat a causa d'una situació hidrològica força favorable que ha portat els embassaments a estar sempre per sobre del 80% de la seva capacitat. "La dessalinitzadora del Llobregat va ser concebuda com un recurs de garantia, això vol dir que mentre hi hagi prou aigua als embassaments, la planta no ha de treballar a ple rendiment", explica.

I en cas que fos necessari, la producció de la dessalinitzadora aniria augmentant gradualment, fins a arribar al 100%. La instal·lació es va començar a gestar l'any 2004 i durant les sequeres dels anys 2007 i 2008 encara estava en construcció. La decisió d'impulsar-la va ser del govern tripartit d'esquerres, que va apostar per aquest mètode d'obtenció d'aigua a fi de poder disposar de més cabal per a una zona d'abastament de nou comarques: Alt Penedès, Anoia, Garraf, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i la Selva. Segons la portaveu d'ATLL, l'aposta per la dessalinització va ser una decisió política, "però també necessària tenint en compte la falta de cabals disponibles en una zona de 4,5 milions d'habitants".

Irene Obis recorda que "totes les previsions sobre el canvi climàtic apunten que els episodis de sequera seran cada cop més freqüents al Mediterrani".

I apunta que un possible transvasament des del Roine aportaria encara més garantia i permetria abaixar la pressió al Llobregat i al Ter, i augmentar els cabals circulants en aquests dos rius. Pel que fa a la dessalinitzadora, "com que es tracta d'una infraestructura acabada i en funcionament, en aquest supòsit es continuaria utilitzant".

Cap més dessalinitzadora

De moment no està previst construir més dessalinitzadores a Catalunya. El Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial, que havia inclòs dues noves instal·lacions, estarà en procés de revisió com a mínim durant tot l'any 2012.

stats