PROS
- Els bons de la Generalitat -que també han emès altres autonomies- eren una pràctica oblidada des de feia molts anys. L'octubre del 2010, encara en l'última legislatura del tripartit, el Govern en va emetre la primera emissió, que ja en la nova etapa de CiU s'ha repetit tres vegades més. En l'emissió actualment en marxa, de 2.000 milions d'euros assegurats, la rendibilitat ha baixat una mica respecte de les anteriors, però segueix sent molt alta, del 4,5% per al termini a un any i del 5% en el de dos anys. Es pot subscriure fins al 24 d'abril amb un mínim de 1.000 euros, però ara el cupó es cobrarà cada trimestre.
- L'accessibilitat del producte és total fins que s'esgoti l'emissió, perquè es comercialitza via 14 bancs (el Santander s'hi ha negat sempre), caixes i agències de borsa, que recomanen la compra dels bons perquè l'entitat col·locadora hi guanya una comissió mitjana de l'1,8%.
- L'avantatge dels bons sobre les lletres del Tresor és evident. La rendibilitat a un any del deute espanyol és de l'1,4%. Fa quatre mesos, aquest percentatge s'enfilava fins al 5%, una remuneració que pot tornar amb la revifada de la crisi del deute.
CONTRES
- No hi ha un mercat secundari prou format, ni amb un volum mínim. Existeix, però necessita més rodatge, tenint en compte que la primera emissió es va fer fa un any i mig. El mateix conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, es va referir a aquesta mancança en una recent conferència al Cercle Financer. La pràctica inexistència d'aquest mercat secundari fa que el client s'hagi d'esperar al venciment estipulat, sense poder vendre el bo abans, si li cal.
- El cost dels bons per al govern català és elevat, fins a un 7% entre el que paguen als partícips i les comissions bancàries. Al final, les emissions s'estan convertint en un bucle, perquè es plantegen gairebé només per pagar l'anterior emissió. Aquesta pràctica, habitual en altres administracions, fa pujar els costos financers de la Generalitat.
- La pròxima irrupció dels hispabons que prepara el ministeri d'Economia abaratirà les emissions per a l'administració i també reduirà l'interès de l'inversor.
- Les emissions d'estats i autonomies sempre s'han considerat la inversió més segura, però el temor al contagi de la crisi del deute iniciada a Grècia fa dos anys espanta alguns inversors.
