18/10/2011

El final d'ETA: què, com, quan

2 min
El final d'ETA: Què, com, quan

Expert en el conflicte bascUn cop decidit que la via armada només podia portar a la presó i que si hi havia camí cap al sobiranisme seria per les vies pacífiques i democràtiques, l'esquerra abertzale va definir timing i escenaris. Havien de mirar al món, a Europa especialment. Per una raó tàctica en primer lloc, ja que a Espanya voldrien una resolució diferent, en clau de vencedors i vençuts, negant el conflicte i allargant tot el que poguessin la idònia situació que els representa una ETA inactiva i una esquerra abertzale prohibida. I també per una raó estratègica, pensant de cada al futur que una declaració d'independència unilateral s'hauria de donar exactament en les mateixes claus, amb la vista en capitals com Brussel·les, Estrasburg, Frankfurt...

És en aquest context, doncs, que es dibuixen els diferents escenaris possibles del final d'ETA o, el que és el mateix, el què, el com i el quan.

Què

Cessament definitiu de l'activitat armada

La Conferència de Pau de Donosti és la culminació, per ara, d'aquest screenplay . Demanen que ETA acabi i li posen la litúrgia que li permeti de fer-ho amb dignitat. És evident que si la Conferència, que s'ha gestat durant mesos, els ho demana, és perquè saben que hi haurà una resposta positiva, certificada de fet per dos anys sense atemptats i per l'èxit de l'esquerra abertzale a les passades eleccions municipals.

Com

Comunicat escrit habitual o remès a la Conferència de Pau, declaració a la BBC, roda de premsa internacional

La forma del final definitiu admet diverses especulacions en el si mateix d'aquesta esquerra abertzale: comunicat escrit, el ja clàssic llegit a la BBC, roda de premsa internacional, fins i tot amb la possibilitat que fos a cara descoberta. El contingut oscil·la bàsicament entre dues opcions: final definitiu amb proposta de lliurament d'armes, o abandonament de la violència però no encara dissolució d'ETA: la declaració internacional no ho demana.

Quan

Dos temps, immediata resposta a la petició de Donosti; final d'ETA i lliurament d'armes més endavant

Sobre el quan, les coses han anat mutant i encara poden canviar més. Tot era clar si Zapatero no hagués avançat les eleccions: li haurien donat sense problemes l'èxit del final del terrorisme, amb el convenciment que aplicaria el pla de presos que ja havia acordat a finals del 2006 i que la justícia s'aniria afinant amb el cèlebre article tercer del Codi Civil, que preveu la interpretació de la llei segons context, antecedents històrics, moment i realitat social. Quan Zapatero anticipa els comicis, la qüestió es replanteja.

Ara hi ha la possibilitat de mantenir l'opció PSOE (comunicat final abans del 20-N), perquè val més tenir un suport a la futura oposició espanyola que cap suport ni al govern ni a l'oposició. Aquest solemne moviment de fitxa també els permetria capitalitzar electoralment Amaiur; avalaria aquesta opció el viratge socialista de darrera hora, favorable a la Conferència institucionalment i enviant-hi Jesús Eguiguren, que és una de les persones amb tots els drets per sortir a la foto de la pau.

Però pot disgregar-se el final en dos temps. S'acaba la violència amb el PSOE (comunicat immediat segons el que demana el primer punt de la Declaració) i ETA es dissol amb el PP. Rajoy rebrà l'habitual carta que l'organització envia als nous presidents, però en aquesta ocasió tindrà molta més chance que les anteriors, que tant Aznar com Zapatero van prendre en consideració.

stats