AEROLÍNIES
Crònica 07/01/2012

Els fundadors de Vueling creen Volotea

Els fundadors de Vueling, Carlos Muñoz i Lázaro Ros, creen una nova aerolínia de baix cost: Volotea. La nova companyia, amb seu a Barcelona, ja té el suport del fons nord-americà CCMP Capital.

Ignasi Pujol
3 min
PRIMERA 'LOW COST'  Carlos Muñoz i Lázaro Ros, fundadors de Vueling, durant la presentació de la sortida a borsa de la companyia l'any 2006.

BARCELONADes d'un despatx del carrer Tuset de Barcelona, Carlos Muñoz i Lázaro Ros fa més de tres anys que treballen en el llançament d'una companyia aèria. No és el primer cop que ho fan. Aquests dos emprenedors van fundar a finals del 2002 la primera companyia de baix cost espanyola: Vueling.

Muñoz i Ros són ara els principals impulsors de Volotea, una nova low cost amb seu a Barcelona. Els dos socis pretenen enlairar el primer vol comercial de Volotea durant el 2012. Ja disposen del primer avió: un Boeing 717. Prefereixen ser prudents i no concretar encara el model de negoci de la companyia, tot i que apunten que serà una companyia de baix cost i les rutes seran d'abast europeu.

El que sí que se sap és la identitat dels primers inversors. A més de Muñoz i Ros, que també van invertir a Vueling, el fons nord-americà CCMP Capital és el gran valedor del projecte. Aquesta firma, fundada el 2006 per un grup de socis del banc d'inversió JP Morgan, asseguraria bona part dels recursos necessaris per engegar la companyia. CCMP participa en la companyia de baix cost JetBlue, amb base a Nova York. El director general de JetBlue, David Barger, va formar part del nucli fundacional de Vueling. El fons CCMP participa a Espanya en el grup de telecomunicacions ONO.

Volotea ja disposa d'inversions compromeses per valor de 30 milions d'euros, dels quals ja s'han desemborsat almenys 14,5 milions. Els responsables de la companyia pretenen explicar els plans de Volotea durant els pròxims mesos. L'empresa espera rebre durant les pròximes setmanes el certificat d'operador aeri (AOC) que concedeix l'Agència Estatal de Seguretat Aèria.

Tot apunta que al capdavant de la gestió de la companyia es repetirà el tàndem fundacional de Vueling: Muñoz com a conseller delegat i Ros de director general. Volotea ha incorporat altres noms coneguts de la indústria aèria. S'han sumat al projecte Román Pané, exdirector general de l'aerolínia de vols xàrter Futura, i Marco Comani, exdirector de planificació d'Alitalia i de Vueling. També s'hi ha incorporat com a inversor Bernardino Díaz-Andreu, director d'inversions de Torreal, el vehicle inversor de Juan Abelló.

Alaeo és la societat creada per Muñoz el 2008 per impulsar el projecte que ara ha adoptat la marca Volotea. Fa dues setmanes Alaeo va passar de ser una societat amb un administrador únic a incorporar al consell Greg Brennenman com a president i Robert McGuire, tots dos representants de CCMP. Brennenman és el president executiu del fons d'inversió i ha estat president de companyies com Burger King, PwC Consulting i Continental Airlines. McGuire és soci de la firma a l'oficina de Londres.

Volotea irromprà en un mercat molt competitiu. Actualment el baix cost concentra prop del 47% del trànsit de l'aeroport del Prat.

Muñoz i Ros -exdirectiu de British Airways- van revolucionar la indústria aèria a Espanya amb Vueling, que va iniciar les seves operacions el 2004. Juntament amb el fons britànic de capital risc Apax Partners i Inversiones Hemisferio, el braç inversor de la família Lara (propietaris de Planeta), els fundadors de Vueling van sumar dos milions de viatgers en el seu primer any d'operacions i van treure a borsa l'empresa el 2006.

Bon negoci per a Apax i els Lara

La irrupció de Clickair, la low cost d'Iberia, al Prat i l'enduriment del mercat causat per la guerra de preus i l'encariment del combustible van provocar desavinences al consell de Vueling. Els Lara es van reforçar al capital i van forçar la sortida de Muñoz i Ros el 2007. Van nomenar president l'exministre Josep Piqué per liderar la fusió amb Clickair. Apax va sortir de Vueling el 2007 amb unes plusvàlues de 130 milions i els Lara van vendre amb uns guanys nets de 52 milions d'euros.

stats