El govern serbi es juga a la UE la reelecció
Sèrbia ja és candidata a entrar a la UE. Un acordamb Kosovo li ha obert les portes de Brussel·les: era l'última oportunitat abans de les eleccions per al president Boris Tadic de remuntar les enquestes.
BARCELONA.Gairebé tretze anys després dels bombardejos de l'OTAN sobre Belgrad, Sèrbia va obtenir en la cimera d'ahir l'estatut de candidata a entrar a la Unió Europea. El país vol passar pàgina, deixar enrere la negra càrrega de l'últim genocidi d'Europa. Ningú creu que sigui fàcil. Les ferides de les guerres dels Balcans estan obertes: l'orgull perdut a Kosovo i una Bòsnia dividida sobre bases ètniques.
Una empenta en plena precampanyaEls europeistes perdien terreny davant els radicals
Sèrbia ha de celebrar eleccions presidencials l'últim diumenge d'abril o el primer de maig. Les enquestes donen un lleuger avantatge al principal partit de l'oposició, el nacionalista Partit Radical Serbi, de Tomislav Nickolic, sobre l'europeista Partit Democràtic del president Boris Tadic. "A la campanya només hi ha dos temes, la UE i Kosovo: els europeistes diuen que no tenim alternativa i els nacionalistes els acusen d'haver venut Kosovo", explica des de Belgrad l'activista Tanya Azagnac. "Però els defensors de la democràcia estem cansats d'això i no veiem cap alternativa", lamenta.
El reconeixement de la candidatura dóna ales al president Tadic, que esperava que la UE ja hagués donat el pas en la cimera de caps de govern del desembre. "Belgrad comptava que després de la detenció del criminal de guerra Radovan Karadzic no hi hauria més condicions i el fet que Alemanya exigís un acord sobre Kosovo va suposar una caiguda del 5% en la intenció de vot del partit de govern", explica Jordi Vaquer, director del Cidob.
Contrapartida per als kosovarsLa UE estudia signar un acord d'associació amb Pristina
El 24 de febrer Belgrad i Pristina van arribar a un acord, pel qual Sèrbia deixarà de boicotejar la participació kosovar en cimeres regionals. El text preveu una gestió compartida de la "línia divisòria" (Sèrbia evita parlar de frontera) i un acord sobre el nom amb què els kosovars podran participar en cimeres regionals: s'anomenarà textualment Kosovo* i l'asterisc remetrà a una nota al peu en què s'aclareix que "la designació no va en detriment de les posicions sobre el seu estatus". Així es dóna espai a Belgrad i als socis europeus (Espanya, Grècia, Romania, Eslovàquia i Xipre) que no reconeixen la independència de Kosovo. Per compensar la candidatura de Belgrad, la UE ha encarregat la redacció d'un informe per estudiar un acord d'associació amb Kosovo.
Belgrad encara no ha aplicat les retalladesA Sèrbia la crisi econòmica global s'afegeix a la postguerra
L'índex d'atur a Sèrbia supera el 23%, però no arriba als nivells de finals dels 90, quan contra el país pesaven les sancions internacionals. El salari mitjà està al voltant dels 350 euros. "Hi ha hagut alertes de l'FMI pel deute, però cal ser curosos amb una economia petita -adverteix el periodista econòmic Misha Savic des de Belgrad-. El govern haurà de fer retallades, però no han començat i no hi ha protestes".
Es desencalla l'ampliació als BalcansDesprés de Croàcia es busca l'estabilitat a la regió
Croàcia serà membre de la UE al juliol del 2013 i la integració de Bòsnia i Hercegovina i Albània està encallada. "L'avenç amb Sèrbia, el país més gran dels Balcans, demostra que el procés d'ampliació encara està viu", explica Cristina Gallach des del Consell de la UE.
