Els mercats examinen avui Rajoy
El govern espanyol seguirà avui de ben a prop la reacció dels mercats a les retallades. Brussel·les no ha esperat a conèixer la reacció de la borsa: reclama a Madrid i les autonomies que no s'adormin.
BARCELONA / BRUSSEL·LES.De signe diferent, però de la mateixa importància. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, tindrà avui dues cites. Sabrà la resposta dels mercats després de l'aprovació divendres dels pressupostos en el consell de ministres, i rebrà a la Moncloa Volker Kauder, el president del grup parlamentari de la CDU alemanya, el partit de la cancellera Angela Merkel.
Els mercats reaccionaran després de l'ajust de 27.300 milions d'euros, que s'aconseguirà mitjançant més ingressos, uns 12.314 milions, i per un estalvi de 14.986 milions. El mecanisme per saber si el govern del PP està aconseguint la confiança dels inversors serà la prima de risc del bo espanyol a 10 anys -la diferència respecte al bo alemany a 10 anys-, que va tancar divendres en 356 punts i amb una rendibilitat del 5,3%, molt alta segons tots els experts.
Però l'altra cita no menys important Rajoy la tindrà a la Moncloa en la seva entrevista amb Volker Kauder, que vol conèixer de primera mà el contingut dels pressupostos i les reformes que ha posat en marxa el govern espanyol.
La pressió sobre Espanya és ara total, després del retard de l'executiu espanyol per presentar els pressupostos del 2012, esperant que passessin les eleccions andaluses del 25 de març. Rajoy ja ha arribat als seus 100 dies com a president, i avui també buscarà la complicitat del seu propi partit en el comitè executiu en què defensarà la "necessitat" de les retallades i mesures tan excepcionals com l'amnistia fiscal per fer aflorar fins a 25.000 milions de diners ocults a canvi d'una taxa del 10%.
No només hi ha en joc la sobirania d'Espanya, sinó l'estabilitat de l'euro. Gonzalo Bernardos, economista i vicerector de la UB, assegura que el problema és la possible "pèrdua de confiança" en un govern que s'ha beneficiat en el seu inici de mandat de la liquiditat que ha ofert el Banc Central Europeu al sistema financer. Són els bancs espanyols els que s'hi han acollit amb més intensitat, però el president del BCE, Mario Drahgi, veritable benefactor d'una certa treva en la crisi del deute, ja ha deixat clar que no hi haurà una tercera barra lliure. Espanya l'ha aprofitat bé, perquè el Tresor ja ha col·locat en diferents emissions uns 55.500 milions d'euros, gairebé el 40% dels 138.000 milions d'euros de venciments a què ha de fer front aquest any. Però el crèdit continua sense arribar ni a famílies ni a empreses.
Davant d'aquesta incertesa, Europa continua pressionant Espanya tot i haver presentat ja els pressupostos per a aquest any. Brussel·les li reclama que acceleri els tràmits parlamentaris per aprovar els pressupostos i avanci els del 2013. L'executiu comunitari ha enviat aquest cap de setmana un missatge als governs autonòmics, considerats en gran mesura culpables de l'elevat dèficit del 2011: han de tenir a punt tan aviat com puguin els seus comptes. Les retallades a Madrid no serviran de res si les autonomies no s'estrenyen també el cinturó.
Preocupació per Espanya
La Comissió Europea (CE) enviarà aquest mes -possiblement després de Setmana Santa- una nova missió d'inspectors a Madrid per recollir més informació sobre les dades macroeconòmiques i supervisar que es posin en marxa les mesures aprovades. Brussel·les assegura que la visita de tècnics a les capitals formen part de la "rutina" en els estats membres que tenen un dèficit excessiu, però fons comunitàries no neguen que hi ha preocupació per Espanya. El vot de confiança dels mercats a Mariano Rajoy ja fa setmanes que s'ha acabat i això s'ha traduït en pèrdues a la borsa i en la prima de risc pels núvols. Ara el govern espanyol no té més remei que fer els deures, encara que Rajoy hagi intentat menysprear el poder de Brussel·les.
El comissari europeu d'Economia, Olli Rehn, no amaga que l'economia espanyola està en una "situació difícil" i que ara mateix és el principal centre de preocupació. Grècia està en una situació molt pitjor però només representa el 2,5% del PIB de l'eurozona. L'economia espanyola, en canvi, és una de les quatre grans. Amb Alemanya, França i Itàlia representen el 80% del PIB de la moneda única.
