Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Afers interns a l'administració pública catalana

Ferran Mascarell i la dona del Cèsar El conseller de Cultura és un home culte i per això sorprèn que encara estigui rumiant què ha de fer amb els seu secretari general, Xavier Solà, després que hagin quedat paleses actuacions que, si bé els seus companys de CiU consideren legals, fan d'allò més lleig. O és que sembla normal i ètic que un membre amb responsabilitat d'una entitat pública, l'Associació Catalana de Municipis (ACM), encarregui unes feines al seu propi despatx d'advocats i les cobri de manera peculiar (65 factures per un import pràcticament igual girades el mateix dia). ¿No fa pudor que del pressupost de l'ACM del 2010 -segons publicava El País - el senyor Solà i la seva dona, arquitecta, en facturessin el deu per cent només en dos mesos? Senyor conseller, la dona del Cèsar, i el Cèsar per ser justos, a més de ser honrats ho han de semblar. Esclar que Solà és potser part del preu que Ferran Mascarell va haver de pagar a CiU per accedir a la conselleria. I Solà és un home de CiU, tingui la cultura que tingui.

Mario Gas no serà director del TNC El sistema escollit per designar el substitut de Sergi Belbel al capdavant del Teatre Nacional de Catalunya, concurs de mèrits, exclou la possibilitat que una personalitat del teatre com Mario Gas pugui accedir al càrrec. I és que Gas ha demostrat el que pot fer tant en els ja llunyans Festivals de Tardor com al capdavant del Teatro Español de Madrid els últims vuit anys (càrrec que, com va avançar aquesta columna, ha hagut de deixar arran dels nomenaments de la senyora Ana Botella a l'Ajuntament de Madrid). El concurs sembla una fórmula molt democràtica i transparent, encara que també té una mica de coartada política, perquè no exigeix l'assumpció de responsabilitat en el nomenament del polític de torn. Ens consta que hi ha gent que ha trucat a Mario Gas perquè es presenti i també sabem que a ell li agradaria que el cridessin. Però també sabem -ho ha dit obertament- que se li fa molt costa amunt això d'haver d'enviar el seu currículum perquè sàpiguen qui és i què pot fer i entrar en una competició així. Això no ho pensa fer. Llàstima.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT