Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Segons el politòleg i assagista francès, internet posa totes les idees al mateix nivell

Alain Minc pronostica la fi de l'intel·lectual

A Una historia política de los intelectuales (Duomo), Alain Minc insinua que la figura de l'intel·lectual canviarà radicalment en els propers anys. Menys privilegis i una hegemonia més curta.

"L'intel·lectual ha estat, històricament, un producte difícilment exportable" , assegura l'economista i assagista francès Alain Minc, que ha dedicat el seu últim llibre a fer memòria sobre les principals figures intel·lectuals amb l'objectiu de trobar quin és el seu possible futur. "Cal entendre per intel·lectual algú que en nom de l'art o la cultura pot opinar sobre qualsevol aspecte que afecti la societat -aclareix Minc-. Jo situo el naixement d'aquesta figura a la França del segle XVIII. A Anglaterra un escriptor només pot parlar de la societat com a ciutadà, no disposa d'una tribuna privilegiada. Passa el mateix als Estats Units. A Itàlia, en canvi, l'intel·lectual també ha tingut un pes important. A Espanya ha estat menor".

L'autor d' Una historia política de los intelectuales va encara una mica més enllà: "Tinc la impressió que l'intel·lectual ha existit sobretot en països d'arrel catòlica. Ha estat una manera de laïcitzar la paraula religiosa, que fins al segle XVIII havia tingut una gran importància. Profetes laics com Victor Hugo, Voltaire i Jean-Paul Sartre podrien ser fàcilment comparats com a contrafigures de Sant Tomàs, Sant Ignasi de Loiola i Sant Agustí". L'últim assaig de Minc fa una repassada exhaustiva i sense defugir la provocació puntual a personatges de la importància de Germaine de Staël, François rené de Chateaubriand, Benjamin Constant, Alexis de Tocqueville, Auguste Comte, Maurice Barrès, André Gide, André Malraux i Albert Camus. La mirada retrospectiva li serveix per bastir la tesi sobre la fi imminent de l'intel·lectual tal i com s'havia entès fins ara: "L'intel·lectual s'ha beneficiat de l'omnipresència dels mitjans de comunicació, que l'han ajudat a perllongar la seva autoritat durant dècades. Tot això és a punt de canviar, sobretot degut a la irrupció d'Internet". La xarxa reconfigurarà la situació actual de cap a peus, segons l'autor d'assaigs com La gran ilusión i La nueva Edad Media . "A partir d'ara, l'intel·lectual deixarà de tenir tanta importància com ha tingut fins ara. La xarxa acabarà amb la idea de l'intel·lectual com a monarca que regna durant molts anys. La durada de la influència del pensament serà molt més curta, a partir d'ara: Internet suposa una democratització de les idees, les posa al mateix nivell. En un univers de llibertat absoluta les condicions de privilegi de l'intel·lectual desapareixeran".

Adéu als pensadors globals

"Abans, l'intel·lectual legitimava el seu poder a través de les obres, la recepció crítica i la difusió de les seves idees a través dels mitjans de comunicació de masses -explica Minc-. En el món d'ara, a continuació de l'article de l'expert els usuaris poden opinar. Els seus comentaris estan al mateix nivell. La jerarquia del saber s'està abolint". Minc destaca la irrupció dels blogs, "un autèntic mercat d'idees" que funciona a través del boca-orella: "L'estructura piramidal perd importància. Això no vol dir que les idees desapareguin: circulen i són substituïdes cada vegada amb més rapidesa".

Convençut que en un context com l'actual pensadors com Sartre o Malraux no haurien estat "igual d'influents", Minc recorda que la fragmentarietat en la comprensió del món no és un fenomen nou: "L'últim pensador global de l'economia i la societat ha estat Karl Marx. Freud va ser molt important, però només va inventar una disciplina. I Keynes es va centrar en l'àmbit de la política econòmica. Actualment seguim sense tenir cap intel·lectual global: després de la caiguda del comunisme, els intel·lectuals han convertit els drets humans en el seu únic cavall de batalla".

Sarkozy, penalitzat per la crisi

Minc compagina l'escriptura d'assaigs i articles a la premsa francesa amb la tasca de politòleg i d'assessorament de multinacionals. "És molt probable que Nicolas Sarkozy perdi les eleccions presidencials -pronostica-. La crisi fomenta el desig de canvi. Està passant a Alemanya, on el partit d'Angela Merkel perd totes les eleccions locals, i podria passar als Estats Units, si Barack Obama s'enfrontés a un candidat republicà moderat".

Convençut de la decadència de la "francofonia", Minc elogia el poder creixent dels països de parla hispana: "Si deixem de banda el xinès, ara per ara la llengua espanyola és la segona més important, i compta amb un continent en plena expansió".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT