BarcelonaL’autor, abocat a l’‘amateurisme’
Un any i mig després de constituir-se, l’associació Autors i Autores en Perill d’Extinció (APE) -que té més de 100 escriptors de literatura infantil i juvenil catalans adherits- va comparèixer ahir al Parlament de Catalunya per exposar a la comissió de cultura la problemàtica de la “socialització mal entesa dels llibres”. Segons van explicar els dos portaveus, Anna Manso i Eduard Márquez, “consisteix a aprofitar en escoles i instituts els mateixos exemplars un any rere l’altre, de tal manera que els alumnes mai no arriben a tenir en propietat els títols que llegeixen a l’aula”. Segons els autors, la socialització té conseqüències en quatre nivells: personal, educatiu, sectorial i social.
“La desaparició de les biblioteques pròpies” és un dels efectes personals, juntament amb “la pèrdua de valor del llibre”. “Perpetuant un títol a l’aula limitem els autors, gèneres i llibres que poden escollir els nens. L’escola ha de servir per obrir portes, no per tancar horitzons”, es va dir en relació a les conseqüències educatives, abans de passar a les sectorials: “Editors, llibreters, distribuïdors..., tots són necessaris, però els autors també som treballadors de la cultura. Sense els autors el sector del llibre no té sentit. Les vendes han davallat i això ens impedeix tenir prou ingressos per continuar creant”. Pel que fa als efectes culturals, va dir: “Ens veiem abocats a un amateurisme creixent. Com a país perdem el que ha costat 30 anys d’aconseguir, l’enriquiment lingüístic i literari gràcies a l’aportació dels autors”.
Fer un esforç per salvar els creadors
En el torn d’intervencions dels grups parlamentaris, Dolors Camats, d’ICV-EUiA, va recordar que “a Catalunya no es té resolt com es pot viure de la cultura”, i que cal decidir si “es fa un esforç per salvar els creadors”. Tant el PSC com ERC i CiU van recordar que en un context de crisi com l’actual hi ha famílies que no es poden permetre adquirir els llibres, i Fernando Sánchez, del PP, va advertir del perill que “en el pas d’una cultura narrativa a una d’impactes visuals la lectura torni a formar part d’una elit de lectors”. En les respostes finals, Manso i Márquez van admetre que “la conscienciació és el problema de fons” i que “cal trobar mecanismes perquè la gent pugui comprar els llibres, com s’ha fet anteriorment amb les beques menjador i de transport”. Van insistir, finalment, en la necessitat “de país” que és la lectura: “Necessitem que l’escola posi les coses a lloc, que sigui valedora del que fem, encara que actualment el llibre ja no ocupi un paper preponderant en la cultura”.
