Androides, planetes bessons i rondalles en 3D animen Sitges
SitgesHi ha coses que només poden passar en un festival de cinema com el de Sitges. Hiroshi Ishiguro, el creador dels androides d'aspecte humà que el festival ha fet servir d'imatge gràfica de la seva publicitat, va impartir ahir una conferència a Sitges sobre intel·ligència artificial, el leitmotiv de l'edició d'enguany.
Ishiguro va proclamar que en un futur no gaire llunyà la societat substituirà la informàtica per la robòtica, i que aquesta transició serà molt més fàcil si es fa amb "robots socials". A través de la robòtica, deia, "l'home es pot arribar a conèixer a si mateix". Un dels geminoides robòtics que ha construït, de fet, és el seu doble idèntic, fins al punt que algunes xerrades i classes les ha impartit a través del seu bessó mecànic. Tanmateix, confessava que tenir un doble mecànic li havia donat alguns maldecaps, perquè l'obligava a fer-se preguntes de caire filosòfic sobre la identitat humana i la manera en què ens veuen els altres.
Unes hores abans, una pel·lícula de la secció oficial també explorava, a mode de metàfora, la possibilitat que existís un doble exacte de nosaltres en un altre món. En segon pla, això sí, perquè en la superfície Another earth és un melodrama de tonalitats tràgiques sobre un noia que, conduint borratxa, esclafa el seu cotxe contra un altre, amb conseqüències fatals per a una dona embarassada i el seu fill. L'únic supervivent del xoc és el marit de la dona. Tot i complir condemna a la presó, la noia no aconsegueix superar el sentiment de culpa, i un dia es presenta a casa del marit i s'ofereix a netejar-li el pis. La particularitat d' Another earth és que darrere de la història de redempció hi ha una trama fantàstica sobre un planeta que ha aparegut al sistema solar, un planeta idèntic a la Terra, amb la mateixa geografia, ciutats i persones. La protagonista anhela viatjar a aquesta altra Terra, un món alternatiu on els errors del passat potser no han succeït mai.
Premi especial del jurat al Festival de Sundance, Another earth , del nord-americà Mike Cahill, peca una mica d'afectació arty , de recrear-se massa en escenes gratuïtes -un solo de tres minuts amb una serra com a instrument?- i en l'estètica de manual del cinema indie , però té interpretacions sòlides i utilitza amb ingeni recursos de la ciència-ficció per bastir un melodrama de personatges al límit que, d'altra manera, seria força més insuls.
Michel Ocelot, animador francès responsable de títols tan populars com Kirikú i la bruixa i Kirikú i els animals salvatges , condueix a Les contes de la nuit un experiment singular: una pel·lícula d'animació d'ombres xineses rodada en tres dimensions. Amb posicions de càmera estàtiques i un pla general que evoca el punt de vista del públic en un espectacle de titelles, les tres dimensions no serveixen aquí per altra cosa que per afegir profunditat de camp als fons sobre els quals passegen les siluetes. Era necessari?
Les contes de la nuit és una reivindicació de la màgia de les narracions orals i el poder de la imaginació, i consta de sis contes que s'expliquen dos nens i un projeccionista en un vell cinema, rondalles de títols evocadors com El nen que no mentia mai i La jove cérvola i el fill de l'arquitecte . Són petites càpsules d'inventiva i encant, susceptibles de seduir tant a adults com infants, però també d'embafar a qui no sigui sensible a la retòrica rondallaire i el "vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat".
