“Aquesta iguana podria ser cosina meva!”

Barcelona“És molt difícil fer un reportatge de molts anys, de deu anys, de vuit o de cinc, si no t’identifiques totalment amb la història. No ho resisteixes”, afirma Sebastião Salgado sobre la llarga durada i l’exigència física i emocional dels seus projectes. “Has de tenir un plaer molt gran i un gran confort”, insisteix el fotògraf. Per realitzar les 245 fotografies que formen la monumental Gènesi, l’exposició que obre les portes avui al CaixaForum, va viatjar vuit mesos a l’any durant vuit anys, des del 2004 fins al 2012. Va fer 32 viatges, des de l’Antàrtida fins a Sibèria, i també a Botswana, Madagascar, les illes Galápagos, el Parc de Virunga (a la frontera entre el Congo, Rwanda i Uganda), Alaska, la plana del Colorado i la selva de l’Amazones. El seu objectiu era veure “el que era primigeni en aquest planeta” i fer un homenatge a la Terra.

“Vaig començar a investigar i vaig quedar molt sorprès de descobrir que el 46% de la Terra està com el dia del Gènesi. N’hem destruït una gran part, però una gran part encara està intacta”, explica Salgado sobre el títol de l’exposició. Lélia Wanick Salgado, la seva dona, sòcia i comissària de l’exposició, ha distribuït les imatges en cinc àmbits segons la seva procedència. En paral·lel a aquest projecte fotogràfic, el matrimoni també va crear l’Instituto Terra per restaurar els boscos de la hisenda del pare de Salgado. Actualment és un dels projectes ambientals de més envergadura al Brasil. Després de Gènesi, l’artista ha començat una nova història, sobre els indígenes de l’Amazones.

L’art convertit en vida

Cada projecte de Sebastião Salgado està íntimament lligat amb la seva vida i la seva ideologia, no sorgeix d’una estratègia calculada: “Mai he passat d’una cosa a una altra. És la meva forma de vida. Les històries que explico són part de la meva evolució i del nostre moment històric”.

Salgado ha après durant el temps que ha conviscut amb les tribus indígenes que apareixen retratades al llibre que som “molt més vells del que imaginem”. “Vaig conviure amb poblacions que estan a 10.000 anys de nosaltres o a 50.000, que estan a l’edat de pedra, i aquestes comunitats no tenen cap diferència amb la meva -afegeix-. Pensava que necessitaria setmanes per adaptar-m’hi i ho vaig fer en hores. Les seves reaccions, els sentiments, els valors, eren exactament els mateixos que els meus. Tot el que tenim, ja ho teníem”.

Entre les fotografies de paisatges verges i d’indígenes que posen amb una dignitat serena i a la vegada poderosa, crida l’atenció el detall d’una pota d’una iguana de les illes Galápagos. “Podria ser cosina meva!”, va exclamar el fotògraf quan la veure, per la semblança que va trobar entre l’animal i la cota de malla d’un guerrer medieval.