Publicitat
Publicitat

ART

El MNAC culmina la renovació del discurs museogràfic de les sales d'art romànic

Art romànic sobre fons gris

Maite Ocaña tanca la seva etapa al capdavant del MNAC amb l'obertura al públic de la remodelació de les sales d'art romànic, portada a terme gràcies a la col·laboració de la Fundación Mapfre.

Intervenir a les sales d'art romànic del MNAC, que avui tornen a estar obertes al públic després de set mesos d'obres, ha representat un repte important per als equips del museu. "Ens hem hagut de cenyir a tres cotilles, a la de l'arquitectura del Palau Nacional, a la de la remodelació de Gae Aulenti del 1995 i a les estructures que allotgen les pintures murals", va explicar ahir Cristina Mendoza, subdirectora de les col·leccions, durant la presentació de la remodelació d'aquestes sales.

Malgrat que no s'ha intervingut en l'interiorisme d'Aulenti, Mendoza va qualificar de "radical, encara que pugui semblar poc perceptible", la transformació a la qual ha estat sotmesa l'exposició permanent d'art romànic, que no hauria estat possible sense la col·laboració de la Fundación Mapfre. La fundació ha aportat els 900.000 euros que han costat les obres. I al febrer, mentre els tècnics del MNAC treballaven a les sales, la sala d'exposicions de la fundació a Madrid va acollir el bo i millor de les col·leccions de romànic del museu a l'exposició El esplendor del románico .

La il·luminació, obra de Lluís Sainz, i el disseny del muntatge, de Toni Garau, han volgut donar tot el protagonisme a les obres, per damunt d'un contenidor amb tantes peculiaritats. Ara la llum està més localitzada damunt les peces i el color gris de les parets no competeix, com ho feia abans el blanc, amb el cromatisme dels frescos, les llacunes dels quals segueixen sent restaurades amb sorres del lloc on van ser pintats, perquè siguin més semblants al morter que sosté la pintura. La selecció de peces que ha portat a terme Jordi Camps, el cap de l'àrea de Romànic del museu, un 30 per cent menys de les que hi havia exposades abans, és la columna vertebral d'una exposició més esponjada, que permet a l'espectador tenir una visió pausada de les millors obres romàniques del museu.

Així mateix, la incorporació a l'exposició dels resultats dels estudis històrics i artístics que els tècnics del museu han realitzat els últims anys també dóna alguna sorpresa: s'han recol·locat els frescos d'una abisidiola de Sant Quirze de Pedret i s'han incorporat diversos fragments a les pintures murals de Sant Joan de Boí i uns àngels de l'absis lateral de Sant Climent de Taüll.

El tresor del MNAC al descobert

Tot i que el nombre de peces exposades ara és més baix, hi ha algunes novetats. El bisbat de Vic ha dipositat al museu dues de les quatre bases de pedra del baldaquí de Santa Maria de Ripoll; el museu ha tret a la llum una petita col·lecció de teixits coptes donats, fa uns anys, per un particular, i el fragment de les pintures de l'antiga capella de Santa Caterina de la catedral de la Seu d'Urgell, Disputa i arrest de santa Caterina, que el ministeri de Cultura va dipositar al MNAC el 2008, també s'ha incorporat al recorregut.

L'exposició d'orfebreria ha patit un canvi de dalt a baix. Les peces exposades, entre les quals destaquen les obres de Llemotges -els objectes de coure esmaltats que es produïen en aquesta ciutat occitana-, es concentren a l'última sala del recorregut, on hi ha les pintures del monestir de Sixena. Les noves vitrines garanteixen unes condicions òptimes per contemplar-les i són més practicables per als tècnics.

Acabada la roda de premsa, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, no va voler desvelar si convocarà un concurs per substituir Maite Ocaña. Va declarar que serà el patronat, una vegada constituït després de la formació del govern de l'Ajuntament de Barcelona, el que abordarà la qüestió de la substitució de l'actual directora del museu i amb quina fórmula s'ha de portar a terme. Malgrat que el discurs que va fer la directora del MNAC en presentar l'última gran aportació de la seva etapa al capdavant del museu va tenir un to de comiat -va evocar la generació de polítics i intel·lectuals que al llarg de les tres primeres dècades del segle passat van engegar l'actual MNAC-, Mascarell va declarar que no havia vingut amb la idea que fos l'última roda de premsa d'Ocaña al capdavant de la casa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT