MÚSICA
Cultura 19/09/2014

El Brasil tel·lúric de Roger Mas

El músic de Solsona enlluerna al Mercat de Música Viva de Vic

Xavier Cervantes
2 min

VicEls gestos tenen un gran valor dalt de l’escenari. Ahir, en el concert inaugural del 26è Mercat de Música Viva de Vic, Roger Mas va tancar la primera cançó aixecant el puny, advertint els músics que era el final de la peça. Quedava clar qui manava. Al cap i a la fi, pràcticament tot el que va sonar a L’Atlàntida eren composicions seves. Però, tot seguit, i al contrari del que dicten les convencions, Mas va presentar els músics que l’acompanyaven: el percussionista brasiler Ari Colares, el clarinetista tarragoní Roger Conesa i, esclar, Benjamim Taubkin, el pianista amb qui ha regirat una part del seu cançoner fins a trobar els temes que amb més naturalitat podien amarar-se de la poètica rítmica i harmònica brasilera.

El gest va ser prou eloqüent: aquest projecte només és possible amb la participació de tots quatre. Com ja havia anunciat Mas dimecres, la immersió brasilera no implicava convertir la platea de L’Atlàntida en un sambòdrom. I Taubkin ho va recordar durant el concert: “El Brasil no és només un ritme, sinó que té molta música tradicional viva”. Aquesta riquesa, treballada amb delicadesa i molta mà dreta al piano, va perfumar una actuació de poc més d’una hora que va començar amb el Preludi de Verdaguer, solemne com correspon a una cançó tel·lúrica, però amb un tractament minimalista molt acurat. Mas i Taubkin han pres un parell de decisions molt sàvies. La primera, fugir alhora de versions estripades i de solucions esteticistes. La segona, concedir a dinàmiques pròpies del jazz la responsabilitat de lligar-ho tot. En alguns moments hi va haver diàlegs de solos, com va passar a Volant entre la percussió i la guitarra elèctrica, i a la part final de Nina dorm, en què Mas va ser un espectador més de les evolucions lliures d’un trio de piano, percussió i clarinet.

El relat del concert, conduït per la veu profunda de Mas, va anar creixent en intensitat, ja fos amb elements sorprenents com el solo inicial de berimbau a Despertar a, amb la profunditat rítmica que Conesa va afegir tocant el baix a I la pluja es va assecar..., amb la cruesa blues de La cuca fera o amb l’enlluernadora conversió a la bossa nova de Llums de colors.

Cap al final, Mas va lamentar que tot aquest projecte s’esfumés en una hora. Pot estar tranquil, perquè els festivals de jazz haurien de barallar-se per programar aquest projecte.

Premi als cants oblidats

Abans del concert es va entregar el premi Puig-Porret, dotat amb 10.000 euros, al millor projecte de creació musical. El guanyador ha sigut Cants oblidats. Explorant el llegat dels cantadors gitanos catalans, una iniciativa artística i de recerca del Taller de Músics. El treball, que s’estrenarà a Vic el 2015, se centra en Joan Clota, Nen, vocalista i compositor d’Hostafrancs hereu d’una nissaga de cantadors coneguts per la interpretació del tanguillo català, un dels pocs cants vius del flamenc català.

stats