Publicitat
Publicitat

DANSA

El coreògraf estrena una retrospectiva dels seus solos sense nostàlgia

Cesc Gelabert busca el futur al Teatre Lliure

Cesc Gelabert repassa al Teatre Lliure la desena de solos que ha creat des del 1982 amb l'espectacle Cesc Gelabert V.O.+. A partir de demà en ballarà quatre d'històrics i tres de nova creació.

Des del 1982, el coreògraf i ballarí Cesc Gelabert ha creat 21 produccions per a la seva companyia, ha ballat 10 solos de creació pròpia, ha fet 14 coreografies per a altres companyies de dansa internacionals i ha col·laborat en 30 produccions de teatre i òpera. Al llarg d'aquests anys ha treballat amb figures de renom internacional com el rus Mikhaïl Baríxnikov i ha rebut, entre una quinzena de guardons, el Premi Nacional de dansa de Catalunya, el Ciutat de Barcelona, el FAD i el Max.

"Necessito fer obres per a la companyia, perquè si no m'avorreixo, però després necessito estar sol, tornar al meu laboratori íntim", diu el mateix artista, que demà estrena al Teatre Lliure de Montjuïc Cesc Gelabert V.O.+ , un espectacle format per quatre solos creats entre el 1982 i el 2005 -la secció de Mompou de Preludis , Al Capone , Lágrimas negras i Funny Valentine- i tres solos nous amb música de Borja Ramos. La particularitat de l'espectacle rau en el fet que les peces antigues podran variar en cada funció i que el ballarí farà una breu introducció de cadascuna de les peces abans de ballar-la. Gelabert també assegura que l'espectacle conté algunes sorpreses, però les reserva als espectadors.

Cesc Gelabert manté una relació complexa amb les seves creacions, ja que les observa com a coreògraf i ballarí. "Abans tenia una definició molt complicada de coreografia, i ara crec que és un pacte entre un coreògraf i un ballarí. Al llarg de tota la carrera m'he esforçat per fer desaparèixer la divisió entre la coreografia i la interpretació", afirma. I sobre la recuperació de peces del seu repertori subratlla que tornant-les a ballar les fa "noves" i que ara balla amb "no tanta energia però amb més saviesa que abans".

"Les coses bones duren"

"La dansa no envelleix al mateix ritme que altres arts; si no sabéssim la data podríem pensar que una peça dels anys 80 és d'ara", sosté la ballarina i intèrpret Lydia Azzopardi, la companya de Cesc Gelabert i l'altra meitat de la companyia. Azzopardi insisteix també en la necessitat de revisar els treballs anteriors d'un creador. "Estem mal acostumats en una cultura de fer i llençar. Les coses bones duren, es poden revisar i tornar a interpretar", critica la ballarina i intèrpret.

El nou espectacle de Cesc Gelabert estava programat al Lliure de Gràcia, però els canvis que ha patit la programació del teatre han fet que es representi a Montjuïc. "La sala Fabià Puigserver recorda un antic saló de ball", diu Azzopardi, que ha creat un únic vestit per a Gelabert que s'adapta a les diferents coreografies. "Havia de ser còmode i que no molestés -afegeix-. He jugat amb els elements clàssics que li agrada portar al Cesc damunt l'escenari, empenyent-los cap al futur. El vestit recorda un mono de treball, perquè al cap i a la fi som treballadors de l'escena".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT