Publicitat
Publicitat

La companyia celebra l'aniversari amb una llevantada d'artistes al festival de Porta Ferrada

Comediants: 40 anys de festa, foc i subversió

Comediants fa 40 anys. Demà comencen dos anys de celebracions amb una llevantada d'artistes a Porta Ferrada. L'espectacle servirà també per celebrar el mig segle del festival empordanès.

"Nosaltres venim d'una dictadura. Vam aparèixer el 1972 i ens passaven moltes històries. Jo anava a la comissaria cada dia o, si no, cada dos dies. De cop i volta vam passar a fer les olimpíades, qui s'ho hauria imaginat mai? I ara estem una altra vegada en un forat negre. No m'ho hauria pensat en la vida. Ens estan obligant a lluitar, vulguis o no. El que hem trigat quaranta anys a crear, ara només calen deu minuts per destruir-ho". Joan Font, el director de Comediants, comença demà les celebracions dels 40 anys de la companyia amb una llevantada d'artistes al festival de Porta Ferrada, i encara avui parla de la trajectòria d'aquest col·lectiu i del seu esperit lúdic amb la mateixa força del vent que omplirà els carrers de Sant Feliu de Guíxols de teatre, dansa, música i foc.

Comediants i el festival de Porta Ferrada tenen, des de fa anys, una relació fructífera. A més d'homenatjar la companyia, la llevantada d'artistes servirà també per celebrar el mig segle d'aquest certamen empordanès. "Amb el llevant arribarà la Barca de les Arts, per estendre arreu de la ciutat la tasca que el festival ha fet durant aquests cinquanta anys. Volem fer un homenatge als creadors, als artistes. Hi haurà dansa, teatre, performances . I, per acabar, farem un brindis per celebrar l'aniversari del festival i de Comediants, de la vida i de la creació". En les circumstàncies actuals, Font reivindica la cultura com una taula de salvació. "Estic convençut que anul·lar-la és la barbaritat més gran que es pot fer, perquè de cop i volta tornarem trenta anys enrere", critica el director, que torna a veure un context semblant al que envoltava el grup quan va sorgir. "El primer espectacle que vam fer va ser Non plus plis, que avui dia és d'una actualitat brutal. Fa pena, però és així. És una reivindicació de l'essencial, de la nostra cultura, de la nostra manera de viure i de veure el món", insisteix el director.

Celebrar sense deixar de crear

Al mateix temps que Comediants segueix treballant intensament per celebrar el passat amb noves vies de futur, la companyia està recollint la seva trajectòria amb un documental. "Sempre hem fet llibres, objectes i pel·lícules, sempre hem intentat deixar petjada. En aquest cas hem volgut fer una reflexió sobre aquests quaranta anys amb els testimonis de persones que han estat al nostre voltant, però no només dins de Comediants. Hem volgut fer una homenatge a la gent que, també des de fora, ens han ajudat a fer la nostra feina: programadors, organitzadors d'esdeveniments, artistes, compositors... ", explica el director.

La companyia va fer el salt internacional als anys 80 de la mà de Dimonis (1981), un dels seus muntatges més icònics. "Vam viatjar pels cinc continents. Aquest muntatge ens va obrir les portes de festivals internacionals com el d'Avinyó -recorda el director-. El vam portar a Nova York, a Chicago, a Sidney... És un emblema tant a Orient com a Occident". Malgrat que, segons diu el director, l'espectacle no ha perdut ni un gram de vigència, les normatives restrictives sobre l'ús del foc limiten severament que se segueixi representant. "A Europa, tot el que està relacionat amb el foc és un problema. Hem perdut, per exemple, contractes que ja estaven firmats als països nòrdics per la negativa a treballar amb foc", es plany el fundador de la companyia. "En aquest sentit, Europa ha anat cap enrere 30 anys, ens hem tornat una mica bojos".

Una companyia inimitable

Al llarg dels anys, Comediants ha assumit reptes constantment i ha realitzat muntatges de formats i dimensions molt diverses: teatre de text, cavalcades, muntatges per a grans cerimònies i commemoracions, òperes i espectacles per al públic familiar. La companyia segueix sent un col·lectiu únic i és difícil assenyalar altres companyies que se'n puguin considerar successores. "Últimament col·laborem amb actors i directors molt joves, i trobem gent molt interessant, més preparada que nosaltres. Però molts actors, quan pensen a fer teatre, volen treballar al TNC o a TV3, i nosaltres hem de carregar els camions, descarregar-los, preparar el foc i, per descomptat, viatjar molt".

La companyia va sorgir en una època en què reunir-se al carrer podia suposar un desafiament a l'autoritat, i celebrar-hi una festa, un acte reivindicatiu. "Hi havia un buit total i tot estava per descobrir. Vam formar part de l'energia d'un país que volia viure, que volia respirar. Vam ser un catalitzador i vam tenir tot el suport del poble. Els que han de venir, crec que no han de seguir fent això, sinó que han de fer coses noves. Per fer això ja hi som nosaltres. I tinc molta energia i moltes ganes de fer coses!", afirma el director. D'ara endavant, li agradaria poder tenir prou tranquil·litat per fer tot el que encara no ha tingut temps per fer, encara que no sap si, en les circumstàncies actuals, serà possible.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT