CINEMA
Cultura 19/06/2013

Crac històric de la taquilla

La recaptació dels cinemes s'enfonsa l'últim cap de setmana, amb només 300.000 entrades venudes a l'Estat

Xavi Serra
4 min
UNA IMATGE HABITUAL Els Alexandra just abans de començar la sessió d'ahir de les 16 h. Dilluns les 5 sales del complex van recaptar en total 210 euros.

Barcelona.El 2013 la taquilla cinematogràfica no para de batre rècords. Per desgràcia, tots són negatius. El cap de setmana passat va fer un mínim històric: els 2,3 milions recaptats són la xifra més baixa que ha registrat mai Rentrak, l'empresa que audita els cinemes des del 1997. Normalment, la recaptació oscil·la entre els 5 i els 10 milions. No fa gaire, entre els 7 i els 12. Però la notícia no és el rècord sinó la magnitud: l'anterior mínim, que va coincidir amb el Mundial de futbol del 2010, estava fixat en 3,65 milions d'euros. La diferència és del 37%. És com si un velocista rebaixés tres segons la marca dels 100 metres llisos, amb una diferència: el rècord del cinema, vist el panorama actual, no sembla ni molt menys inamovible.

Si abans les pitjors marques es movien en la franja dels 3,65 i els 3,85 milions, el salt quantitatiu d'aquest cap de setmana fa pensar en un enfonsament sense precedents. Fa uns anys, una recaptació inferior a 2.000 euros per cinema d'una estrena en el seu primer cap de setmana s'hauria considerat inequívocament dolenta. Dilluns, en canvi, Dea Planeta es jactava en un comunicat d'haver aconseguit la millor rendibilitat del cap de setmana amb els 1.580 euros per cinema d'Un invierno en la playa . I estem parlant només d'uns 18 espectadors per sessió! Esclar que, comparat amb els 71 euros per cinema de la reestrena de Los amantes pasajeros -en 127 cinemes!-, és tot un èxit.

Fora de la tendència general, ¿com s'explica el mínim històric d'aquest cap de setmana? Javier Fernández, director general de Cinesa, la gran empresa d'exhibició cinematogràfica de l'Estat, ho resumeix de manera prosaica: "Era el primer dia real d'estiu després d'una primavera plujosa. La gent tenia ganes de platja i la cartellera no oferia estrenes amb potencial comercial". La tempesta perfecta. La gran novetat, Trance , el thriller de Danny Boyle, s'ha plantat en la tercera posició amb 1.378 euros per cinema, molt per sota de les expectatives.

Si considerem la xifra d'espectadors, els resultats també són terrorífics. L'anterior marca negativa eren els 500.000 espectadors del cap de setmana del 25 al 27 d'abril del 2013. El cap de setmana passat, però, es van vendre poc més de 300.000 entrades. Tal com explica l'analista de taquilles Joan Herbera, la indústria del cinema dóna prioritat a les xifres de recaptació en detriment de les d'espectadors. "És una manera de maquillar la realitat del mercat", diu Herrera. Però la realitat és cruel: el nombre d'entrades venudes fa una dècada que es desploma. Dels 143,93 milions d'espectadors del 2004 s'ha passat als 90 milions del 2012. A Catalunya entre el 2002 i el 2012 s'han perdut més de 12 milions d'espectadors: hem passat de 30,5 a 18 milions.

L'IVA més alt d'Europa

Les perspectives per al 2013 no són, evidentment, gens optimistes. Els informes parlen d'un caiguda d'espectadors del 7% en el primer trimestre respecte al 2012 i d'un 33% en el catastròfic mes de maig. I al tancament d'algunes sales de la cadena Renoir i del mític Cine Urgell s'hi afegia dilluns la notícia del procés de liquidació del grup valencià Ábaco-Cinebox, un dels més importants de l'Estat, amb 19 complexos i més de 250 pantalles que de moment continuaran oberts fins que els administradors judicials s'encarreguin de traspassar o vendre els diferents espais.

La situació del cinema espanyol és sensiblement pitjor a la d'altres països europeus. A França la taquilla va arrencar el 2013 amb descensos del 10% al gener i el 21% al febrer, però al març es va girar la truita amb una pujada del 15,5% i el mes passat el cinema francès va registrar el segon millor mes de maig dels últims 34 anys. Fernández, que treballa en un multinacional com Cinesa, confirma que les xifres de l'estat espanyol són especialment dolentes. "Espanya i Portugal són els països que més estan patint en aquest aspecte -explica-. El fet diferenciador és la pujada de l'IVA en els dos països i que el cinema autòcton no està tan protegit com en altres països com França, Anglaterra i Itàlia, que estava malament però el 2013 s'està recuperant". La mitjana europea de l'IVA del cinema és del 10%. A França i Alemanya és el 7%; a Espanya, del 21%, el més alt de la zona euro. Diumenge França va aconseguir deixar fora del tractat de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea el sector del cinema, garantint la famosa excepció cultural .

Causes i solucions del "col·lapse"

A banda de la pujada de l'IVA, la incidència de l'atur juvenil (un target decisiu), la caiguda del consum i les descàrregues il·legals, les causes de l'enfonsament de la taquilla esgrimides per les fonts consultades varien. Herbera, molt crític, apunta a "l'excessiu augment dels preus i el sobrecost aplicat al 3-D, la baixada en la qualitat dels serveis d'algunes sales i una programació estandarditzada i rígida", que han portat a "l'abandonament de l'hàbit d'anar al cinema de molta gent". Javier Fernández respon que, "des d'un punt de vista objectiu", el cinema no és car. "Els preus han pujat però és que en els últims 10 anys tot ha pujat. Els cinemes tenen despeses fixes molt rígides i uns costos laborals molt intensius. Estem intentant absorbir les pèrdues però ja no podem més", diu el director de Cinesa. En canvi, el propietari dels Cinemes Alexandra, Ramon Colom, entona el mea culpa . "Nosaltres tenim part de la culpa: els productors que han fet pel·lícules lamentables durant anys per cobrar les subvencions i els cinemes que les hem programat", afirma Colom.

Pedro Pérez, president de l'associació de productors espanyols, afirmava ahir que l'única recepta per redreçar la situació era una "política agressiva" de preus. Fernández no hi està d'acord i, a més de la rebaixa de l'IVA cultural, reclama que les escoles portin els nens al cinema per "ajudar a crear l'hàbit". La situació és incerta. A l'altra banda de l'Atlàntic, Steven Spielberg i George Lucas van predir la setmana passada el "col·lapse" de la indústria de Hollywood i un futur en què l'entrada d'una pel·lícula com Iron Man 3 costi 25 dòlars (18,6 euros) i una com Lincoln -que va estar a punt de ser un telefilm de l'HBO- només 7 dòlars (5,2 euros).

Ara bé, probablement les alarmes deixin de sonar el cap de setmana vinent, quan s'estrenin dos dels títols més esperats de l'estiu: el nou Superman i Monstruos University , de la factoria Pixar. Segons Herbera, però, s'haurà d'evitar l'eufòria: "Fa dos o tres anys, la recaptació del primer cap de setmana representava el 8% o el 10% de la taquilla nord-americana. Ara amb prou feines arriba al 5%. Dilluns caldrà recordar d'on venim i on som".

stats