Publicitat

Creador de mons

Com totes les morts, fa molta ràbia. L'Emili Teixidor és un home de moltes facetes, però penso que aquella que duu dins seu més enganxada, a més de la d'escriptor, és la de pedagog. De mestre se n'és tota la vida i m'imagino (dic m'imagino perquè no n'havíem parlat, d'això) que la seva dedicació a la literatura per a gent jove i per a nens és una conseqüència directa de la seva vocació de mestre. I és per la literatura per a gent jove que vaig començar a conèixer-lo; pel seu impagable Quinze són quinze , una particularíssima antologia dels clàssics del moment: Pedrolo, Calders, Sarsanedas, Espriu… Amb la literatura per a adults vaig començar a admirar-lo. En Teixidor és un creador de relats i un novel·lista de pedra picada, creador de mons inconfusibles, sobretot el que envolta el seu paradís perdut que és Roda de Ter passat pel sedàs de la literatura. Roda de Ter, per cert, que té una escola que duu el seu nom, i això sí que em consta que és un fet que li fa molta il·lusió. Precisament una escola! Torno al meu pensament anterior: un creador de mons. El món i l'univers de Retrat d'un assassí d'ocells que després es reprèn a Pa negre . El món de la duríssima infantesa que va viure la gent de la seva edat i, en aquest cas, en l'àmbit rural, que era el seu. Ara ha tingut l'alegria de veure-ho reflectit en la pel·lícula Pa negre , que, gràcies a Villaronga i Passola i tot l'equip, es passeja pel món amb dignitat i provocant admiració i mostra els personatges d'en Teixidor en tota la seva potència. D'això, en Teixidor n'està molt content: em consta. I ara que acabo, m'adono que he parlat en present d'en Teixidor, com si fos viu. La seva literatura, la gent que va inventar, això sí, perviu entre nosaltres.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT