TEATRE
Cultura 30/04/2014

‘La Dama de les Camèlies’ es ven al millor postor a La Seca

Hermann Bonnín dirigeix una versió atemporal del clàssic francès

Laura Serra
2 min

BarcelonaVint-i-cinc dies al mes la Dama de les Camèlies apareixia a la llotja de l’òpera amb un ram de camèlies blanques. Era una prostituta sensual i melancòlica, que coneixia els secrets d’alcova dels grans potestats del París de mitjans del segle XIX. Alexandre Dumas fill va ser un d’ells, i va immortalitzar la història de la veritable cortesana Alphonsine Plessis (1824-1847), àlies Marie Duplessis, a La Dama de les Camèlies (1848), que ell va batejar a la novel·la com a Marguerite Gautier. L’adaptació que després va fer per al teatre va tenir una gran acollida i va donar peu a la cèlebre òpera La Traviata de Verdi (1853).

Al marge d’aquest passat i aquests galons, el director de La Seca Espai Brossa, Hermann Bonnín, ha agafat ara la “tragèdia clàssica” de la cortesana i l’ha portat a La Seca com “un cant en defensa de la llibertat de la dona i del seu cos, i un cant a l’amor”. Això no significa, però, que Bonnín faci una exaltació romàntica. “L’adaptació teatral suavitzava molt el to de la novel·la, i encara era més melodramàtica La Traviata ”, critica el director. La nova adaptació “seca i dura” que n’ha fet Sabine Dufrenoy beu directament de la novel·la i accentua el pes polític del text, cosa que li dóna atemporalitat. “La novel·la tenia un fort contingut de denúncia des de la perspectiva del feminisme i contra el món del diner”, el gran valor en alça de l’època i una de les connexions més clares de l’obra amb l’actualitat. La Dama de les Camèlies de Bonnín és una heroïna que assumeix el seu destí, malgrat que no sigui del tot innocent. “La Marguerite és ambivalent, cruel i tendra”, explica Bonnín. Conjuga vici i virtut.

Una nombrosa ‘superproducció’

La Dama de les Camèlies es va estrenar en català el 1911 al Teatre Principal amb Margarida Xirgu de protagonista i el 1929 es va poder veure al Romea, amb una altra actriu mítica, Maria Vila. Un segle després, el director ha proposat el paper a l’actriu Nausicaa Bonnín, la seva filla, amb qui feia anys que no compartia escena, que interpreta una protagonista sofisticada i glamurosa. El vestuari, d’estètica moderna i atemporal, juntament amb la il·luminació, són els únics elements decoratius de la posada en escena. Unes projeccions il·lustren el pas del temps, el cicle de la vida, que són també les etapes de l’amor i la mort.

L’escenari, però, no quedarà buit: el gran atractiu de l’espectacle són els onze actors del repartiment, en la producció pròpia més gran que impulsa La Seca. Montse Guallar, Joan Anguera, Albert Prat, Òscar Intente, Pep Jové i Joan Sureda, entre d’altres, són a l’equip. No hi ha secundaris que “ho estovin tot”, afirma el director. És una versió aspra i crua. La Dama de les Camèlies apareixerà durant un mes, cada dit a partir de demà, a La Seca.

stats