BarcelonaSe’l podria definir com a ballarí, dissenyador, artista plàstic i fins i tot músic de rock. Són conceptes que units dibuixen la figura del coreògraf Christian Rizzo, recentment nomenat director del Centre Coreogràfic Nacional de Montpeller. A D’après une histoire vraie [Basat en una història real], Rizzo evoca una de les experiències més determinants de la seva trajectòria, que va tenir lloc a Istanbul l’any 2004. Quan faltaven pocs minuts per acabar un espectacle al qual assistia, sorgeix del no-res un grup d’homes que executen una dansa folklòrica molt curta. L’emoció que es va apoderar del coreògraf francès, no sap si fruit de la dansa o del buit que deixen en desaparèixer, va ser l’espurna que ha motivat aquest espectacle, que es presentarà al Mercat de les Flors des d’avui fins diumenge, no com una recreació d’aquell ball sinó com un exercici per entendre el perquè del que va sentir.
A l’espectacle, que es va presentar al juliol al Festival d’Avinyó, on va tenir un gran èxit i es va guanyar una extensa gira, l’explosió física i l’alliberament del moviment és total. A escena hi ha vuit ballarins i dues bateries (tots homes), dels quals Rizzo vol extreure l’experiència de convertir un grup en una comunitat. Crear un espectacle des de la part més rítmica, tribal i enèrgica, partint de la dansa folklòrica.
