Publicitat
Publicitat

EL RETORN D'UN FENOMEN EDITORIAL

L'autor de 'Fi' ambienta el seu tercer llibre a la Galícia rural de la postguerra

David Monteagudo torna amb una novel·la sobre l'home llop

Dos anys després de convertir-se en fenomen editorial gràcies aFi, David Monteagudo dóna a conèixer la seva tercera novel·la,Brañaganda, una història de llops i passions ambientada a Galícia.

A Brañaganda (Ancitlado, 2011), David Monteagudo camufla els temes del seu univers literari -el descontrol, la por, la sobrenaturalitat, l'home petit- enviant els seus personatges a la Galícia rural de la postguerra espanyola. La vida quotidiana dels habitants de la vall de Brañaganda queda alterada pels atacs d'un animal estrany que de seguida és identificat amb el lobishome, una de les criatures del rictrasmundollegendari gallec.

"Aquesta és la primera novel·la que vaig escriure -explica l'autor-. M'hi vaig posar després de fer un llibre de memòries quan vaig fer 40 anys. Si aFinhi ha un narrador gairebé notarial i aMarcos Montesel protagonista es passa bona part del llibre en una altra dimensió, aBrañaganda explico els fets des del punt de vista d'un adult que recorda la seva infantesa i que, fent memòria, torna a ser una mica nen". ABrañaganda, el narrador es deixa meravellar per la natura i els seus veïns fins que comença a observar el pare amb un punt de neguit. "Igual que aMatar un rossinyol, de Harper Lee, la figura del pare és molt important, en aquesta novel·la. El pare del llibre de Lee és un model moral. ABrañagandano passa el mateix".

És la primera vegada que Monteagudo viatja enrere en el temps, en una obra de ficció. En principi, només retrocedeix 60 anys -fins a la dècada dels 50 del segle XX-, però la petita comunitat gallega que s'hi descriu sembla encallada en una realitat decimonònica que encaixa molt bé amb la llegenda dellobishome. "Els records d'infantesa sempre es magnifiquen, agafen aquella aura especial i antiga. La Galícia rural m'anava molt bé per mirar enrere i presentar una societat que sembla aturada en el temps. L'Espanya profunda de la postguerra espanyola estava molt endarrerida, és per això que la sensació és més del segle XIX que del XX. Potser també pel llenguatge, que vol homenatjar la prosa rica i detallista del Valle-Inclán deFlor de santidad".

Els atacs dellobishomesón rebuts amb por per part de la majoria d'habitants deBrañaganda, però no per part del pare del protagonista, que prova de demostrar que l'home llop no existeix. "M'interessava molt confrontar ciència i superstició, racionalitat i irracionalitat. La ment científica del pare vol trobar una solució creïble als atacs, però la reflexió de fons del llibre és pessimista: igual que aFi o aMarcos Montes, hi ha coses que no poden ser controlades per la raó humana, que aconsegueixen escapar-se. ¿I si resulta que el mal està més a prop del que volem creure? ¿I si el tenim a dins de casa, o fins i tot al nostre interior?"

El rodatge de 'Fi'

Els més de 50.000 exemplars venuts deFi n'han accelerat l'adaptació cinematogràfica, que està rodant Jorge Torregrosa. "El guió de la pel·lícula és bastant fidel al llibre -diu Monteagudo-. El misteri i els cops d'efecte hi són tots. L'únic canvi significatiu és que els personatges són més joves i guapos de com jo els havia caracteritzat. Està previst que la pel·lícula s'estreni el 2012. Tan de bo sigui al Festival de Sitges".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT