CINEMA
Cultura 01/09/2014

Dues mirades a l’horror bèl·lic deceben a Venècia

Viggo Mortensen protagonitza ‘Loin des hommes’, un film sobre la Guerra d’Algèria

Manu Yáñez
3 min
L’actor Viggo Mortensen va passar ahir per Venècia per explicar la seva interpretació a la pel·lícula Loin des hommes, del francès David Oelhoffen.

VenèciaApunt d’arribar a l’equador, el Festival de Venècia va oferir ahir un programa doble de films centrats en la cara més tràgica de la història. Loin des hommes, del director francès David Oelhoffen, i The cut, de l’alemany d’ascendència turca Fatih Akin, van portar a la Mostra el record de la Guerra d’Algèria i del genocidi armeni, respectivament. Dos exercicis de memòria històrica que s’estableixen en coordenades fílmiques pròximes, i utilitzen l’amplitud dels paisatges desèrtics per jugar amb els trets característics d’un cinema èpic amb elements del western. A més, els dos films s’aproximen al drama bèl·lic com una forma d’exalçar la pervivència de valors com la solidaritat i la compassió en les condicions més adverses.

Deutors d’un imaginari cinematogràfic que representen més bé que ningú les incursions de Steven Spielberg en el gènere bèl·lic, Loin des hommes i The cut són dues pel·lícules decebedores que aborden els seus temes amb un esperit didàctic i superficial. El film d’Oelhoffen, basat en el recull de contes L’exili i el regne, d’Albert Camus, té com a protagonista Viggo Mortensen, que dóna vida a Daru, un excombatent de la Segona Guerra Mundial de pares andalusos, però nascut a Algèria, que treballa com a professor en una escola rural. Quan l’onada expansiva de la guerra no li permet continuar-se mantenint al marge del conflicte, Daru haurà de combatre una realitat complexa: se sent convidat a abandonar el país pel bàndol rebel, però en realitat el seu cor és amb el poble algerià, una situació que recorda la d’Isabelle Huppert a Una dona a l’Àfrica, de Claire Denis.

Loin des hommes parla de la dificultat que suposa per a molta gent acceptar que la realitat és una cosa canviant”, va explicar Mortensen ahir a la roda de premsa del film. Uns canvis i aprenentatges als quals l’actor nord-americà d’ascendència danesa no té cap por: “Intento mantenir-me obert a noves experiències i coneixements. Per fer aquest film, vaig haver d’aprendre una mica d’àrab i perfeccionar el meu francès”. A la pel·lícula, Mortensen fa gala del seu habitual domini de la interpretació física -en unes solvents escenes d’acció- i de la seva capacitat per injectar fortes dosis de noblesa als seus personatges.

L’odissea armènia

The cut és la tercera part d’una trilogia que Fatih Akin ha anomenat “de l’amor, la mort i el diable”. En aquest últim capítol, el realitzador de Contra la paret i A l’altre costat reconstrueix el llarg i tortuós periple, des de l’Imperi Otomà fins als Estats Units, que recorre un home armeni que és separat per la força de la seva família i que sobreviu a una ganivetada al coll -una execució fallida- que el deixa mut. “Volia fer un film de gènere, però sóc un auteur ”, va declarar Akin, fent referència al seu personal joc amb els codis del cinema bèl·lic, el drama èpic i el western. Un plantejament que acaba desdibuixat per la tendència d’Akin de castigar els seus personatges amb tot de desgràcies arbitràries i cruels.

El fet que els personatges armenis de The cut parlin en anglès va generar certes suspicàcies entre la premsa, però Akin va contestar amb una nova mostra d’egolatria: “Sóc un artista i necessito tenir un control absolut de tots els elements amb què treballo. No parlo l’armeni, però sí l’anglès i no em va importar fer el que ja havien fet Bernardo Bertolucci a L’últim emperador o Roman Polanski a El pianista ”.

stats