Publicitat
Publicitat

50È ANIVERSARI DE LA MORT DEL MÚSIC

Aniversari del músic i director exponent del Noucentisme musical

Eduard Toldrà, l'empremta del mestre

"A l'hora de confeccionar el programa d'un concert, Eduard Toldrà ho tenia tot molt ben pensat: el programa havia d'incloure una combinació de compositors consagrats i de compositors novells, música de diferents estils, la dificultat d'interpretació de les peces havia de ser adequada per als músics, i calia tenir molt present la tonalitat de les peces perquè si n'hi havia dues de seguides de la mateixa tonalitat, el concert es podia fer feixuc", explica Josep Ferré, director titular de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat. "Jo, en bona part, segueixo aquestes idees: són assenyades i útils", revela Ferré. Aquesta confessió d'un dels directors d'orquestra avui actius al país il·lustra la sòlida empremta que va deixar Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú, 1895 - Barcelona, 1962). Una empremta que també es constata tot repassant els programes dels concerts que es fan a Catalunya: de tant en tant s'hi inclou alguna peça de Toldrà. I alguns diran que massa de tant en tant: ¿per què els seus sis sonets per a violí i piano es toquen sovint a l'estranger i poc a casa nostra?

Músic precoç -als 12 anys ja obtenia guanys tocant el violí, en teatres i festes majors, i als 16 muntava un quartet de corda amb uns amics, el Quartet Renaixement-, Toldrà va ser un referent en la vida musical de Barcelona i de Catalunya durant molts anys. Va excel·lir com a director d'orquestra, com a programador de concerts i com a compositor. "A partir d'uns elements melòdics i harmònics molt ben definits i sintètics, és capaç de recrear imatges visuals, amb un encert melòdic i una capacitat de crear un ambient musical que no destorba gens la poesia, al contrari, la fa créixer i li dóna una altra dimensió", precisa Francesc Cortès, musicòleg de la UAB.

"La perspectiva que ens dóna el temps situa Eduard Toldrà entre els grans compositors europeus de música per a la veu, les seves cançons són un prodigi de construcció formal i d'equilibri entre música i text. M'atreveixo a afirmar-ho amb convicció després d'haver-les integrat en el meu repertori de concert i d'haver-ne enregistrat una selecció important. I si hi afegim la qualitat humana que es desprèn de l'epistolari amb el seu amic Clausells he de concloure que el seu magnetisme és extraordinari", afirma la soprano Maria Lluïsa Muntada, comissària de l'Any Toldrà 2012 a Vilanova i la Geltrú, i experta en l'obra de Toldrà, sobretot del seu epistolari.

Un músic total d'esperit català

"Era un músic total, una figura que avui dia pràcticament no existeix. A més de violinista, quartetista , compositor i director d'orquestra, jo hi afegiria la seva tasca d'escriptor: en els seus escrits d'adolescència feia unes reflexions ben assenyades i extraordinàries", diu Antoni Ros-Marbà, director d'orquestra, que va ser titular de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, la que havia fundat Eduard Toldrà el 1944 (i que va dirigir fins l'any que va morir, el 1962) i avui és l'OBC. "Les seves composicions, d'una qualitat indiscutible, no s'inscriuen en cap escola musical; Toldrà respira esperit català, mediterrani, pertot arreu", afirma Ros-Marbà. "Jo vaig tenir la sort de ser deixeble seu, i a més vaig tenir el privilegi de conversar-hi moltes estones", diu el director. Conserva un munt d'anècdotes del mestre Toldrà: "Recordo perfectament la veu que feia Toldrà quan imitava el que els havia dit Tomás Bretón als membres del Quartet Renaixement, del qual ell era membre, quan el van anar a visitar a Madrid. Resulta que la minyona no havia pronunciat gaire bé el nom del quartet de música: « Ah, hombre, acabáramos! -va dir Bretón així que els va veure- me habían anunciado que me visitaba el cuarto regimiento! »"

"Lamentablement, amb la fundació de l'orquestra va deixar de compondre", diu Manuel Capdevila, el pare del qual era íntim amic de Toldrà i, un cop traspassat el músic, va fer-ne la biografia. Capdevila fill va rebre lliçons de piano de Toldrà (tot i ser violinista i professor de violí, va fer una excepció amb ell i la seva germana) i va assistir a una pila de concerts de Toldrà al Palau de la Música. "Recordo que aleshores els concerts tenien tres parts, no dues com ara, i començaven a dos quarts d'onze de la nit. Jo vaig ser un dels que van proposar avançar l'horari, i efectivament vam avançar-los a les nou", diu Capdevila, que va ser fundador de les Joventuts Musicals de Barcelona. Sí, és cert, Toldrà va deixar de compondre, però no va escatimar esforços en una tasca ingent: muntar una orquestra que avui, cinquanta anys després de la seva mort, continua emocionant.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT