Empresaris busquen mecenes: neix la fundació Catalunya Cultura

BarcelonaVuit representants d’empreses catalanes han constituït la fundació privada Catalunya Cultura, que pretén impulsar “la contribució del sector empresarial a la nostra vida cultural”, com explicava ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. A efectes pràctics, això es materialitzarà en una plataforma formada per empresaris que s’ocuparan de la captació de nous mecenes per a la cultura, siguin projectes existents o propostes emergents.

Es tracta d’un projecte que conjuga la iniciativa pública i la privada, una combinació que Mascarell ja ha anat impulsat a les institucions que gestiona la conselleria més directament. El Liceu té Joaquim Molins de president. El MNAC, Miquel Roca. El TNC, Sol Daurella. Cares visibles del món de l’empresa que es comprometen a treballar a favor d’un centre. La mateixa filosofia en format macro és la que segueix Catalunya Cultura. Per això la seu social del nou ens, que Mascarell remarca que és privat i, per tant, independent, serà en un terreny neutral, a l’Ateneu Barcelonès. “No partim de zero -deia Mascarell per explicar un model de finançament de la cultura que és singular-. Al país hi ha una històrica tradició de suport empresarial a la cultura: les col·leccions d’alguns museus han sortit d’aquesta voluntat i també d’altres activitats”.

Les empreses que hi participen, per ara, són vuit (Acta Diurna, Fluidra, Fundació Banc Sabadell, Grupo Planeta, Gramona, Hewlett Packard, Fundació Bassat i Grup Damm, que n’ostentarà la presidència), però es poden ampliar a fins a vint patrons. Ara bé, hi haurà un consell social tan ampli com empreses vagin participant en la iniciativa. A la fundació privada també s’hi integrarà l’administració pública, a través de la conselleria de Cultura, l’Institut Català de Finances i el Consell de la Cultura i de les Arts. La vicepresidenta del CoNCA, Gemma Sendra, serà directora de la comissió executiva, formada per treballadors de les companyies del patronat. La previsió del finançament que es vol recaptar el primer any és de 800.000 euros, que pretenen doblar l’any següent. La fundació no té voluntat d’establir-se com una nova “finestreta”, aclaria ahir el conseller. Els projectes susceptibles de rebre ajudes poden arribar a través de les empreses o la mateixa administració.

A repèl de la llei de mecenatge

Aquesta fundació era un dels grans objectius de legislatura de Mascarell -juntament amb l’Agència de Patrimoni, el Pla de Museus i l’entrada a Europa Creativa-. Però ahir confessava que esperava constituir-la un cop s’hagués aprovat la llei de mecenatge, ja que la desgravació fiscal hauria servit d’esquer per atreure més fàcilment nous patrocinadors. “Hi comptàvem. Ens hauria ajudat, segur”, deia. No serà així, perquè el govern espanyol se n’ha desdit. “De tota manera, ara hi ha empresaris que fan de mecenes al marge de si hi ha llei”, afegia. La fundació també podria exercir de lobi de pressió per defensar aquesta llei o bé de consell assessor per redactar una llei de mecenatge catalana, que ahir Mascarell confirmava que estan preparant en cas que Catalunya arribi a tenir potestat legislativa en aquest àmbit. Juntament amb la llei de la propietat intel·lectual i la rebaixa de l’IVA, serien les tres grans lleis que reanimarien el sector cultural.