Espectacles amateurs de gira per Catalunya

BarcelonaNo són professionals, però s’hi dediquen en cos i ànima. Hipotequen capvespres, hores de son i caps de setmana durant anys, fins i tot dècades. No se’n penedeixen. El teatre, la música, el ball o el cant són la seva passió. No són una minoria: a Catalunya hi ha 56.000 persones que es dediquen de manera amateur a les arts escèniques.

Davant la crisi i les retallades, la Federació d’Ateneus de Catalunya, amb el suport de la Generalitat, va decidir engegar, ara farà tres anys, un nou projecte: l’Espai A, un circuit d’arts escèniques amateurs. La A no és gratuïta, és el símbol de la seva filosofia. Vol dir art, amateur, ateneu, associació i acció. L’objectiu de l’Espai A és posar a l’abast del públic general bons espectacles, impulsar la creació de nous públics i augmentar l’ús dels espais escènics dels ateneus.

La tercera temporada comença demà a Figueres i acabarà el 30 de maig. Pels escenaris de 15 ateneus d’arreu de Catalunya hi desfilaran 20 companyies. Des del Grup Vocal Zetzània fins al Cor País Meu, passant per l’Esbart Dansaire de Rubí, els Amics de les Arts de Terrassa, la Banda Unió Musical de Tarragona o l’Agrupació Musical Pau Casals. Tots han hagut de passar una selecció prèvia. Al concurs s’hi van presentar 47 companyies.

Ingrid Marín, coordinadora de l’Espai A, està satisfeta de l’èxit de públic que han tingut fins ara aquestes companyies amateurs: “El primer any l’assistència va ser de 3.500 persones, i el segon de 5.600 -explica-. Potser no són professionals, però actuen com a tals. Fa anys que pugen a l’escenari -afegeix Marín-. Molts dels ateneus no es podrien permetre el luxe de pagar el caixet de segons quines companyies”, conclou. Una de les poblacions que ha caigut en aquesta tercera edició és Barcelona. “La capital catalana ja té prou oferta amateur, no en necessita més”, argumenta Marín.

A Catalunya hi ha 156 ateneus federats que apleguen 92.181 associats. S’hi duen a terme més de 10.000 activitats, amb una assistència d’1.400.000 persones. Amb la crisi ha augmentat la seva tendència a diversificar les fonts d’ingressos, que provenen sobretot de les quotes dels seus socis (29%) i dels serveis que ofereixen (26%). Les subvencions de l’administració pública no arriben al 9% del pressupost.

És complicat definir què és un ateneu: “Reben més d’una vintena de denominacions diferents, des del Centre de Lectura de Reus, fundat el 1859, fins als Lluïsos de Gràcia, passant per l’Ateneu de Barcelona. A nosaltres ens agrada dir que són espais de llibertat. Són entitats autogestionades en les quals qui decideix és una assemblea de socis, no estan governats per un tercer com passa amb els centres cívics -explica el president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, Salvador Casals-. El que no volem és que ningú es quedi fora. Per això l’any passat vam engegar un projecte de beques per als que no podien pagar la quota”, afegeix. L’Espai A, malgrat que no té ni tres anys de vida, s’ha convertit en imprescindible, assegura Casals, que afegeix: “Ja no sabríem què fer sense aquest treball en xarxa. Dóna contingut als ateneus i permet que tot l’esforç i el talent d’una companyia no mori a la seva població. Hem d’esforçar-nos en la comunicació. Seduir el públic perquè vingui. Són companyies que no tenen caps de cartell ni noms mediàtics. És un treball de llarg recorregut i la publicitat és el boca-orella”.

“Amb la crisi, toca optimitzar els recursos”

Els ateneus, durant l’època de bonança, se sentien abandonats. “Quan hi havia diners, molts ajuntaments duplicaven activitats i, en comptes d’optimitzar els espais existents, en construïen de nous -lamenta el president de la Federació d’Ateneus, Salvador Casals-. Ara, amb la crisi, les administracions públiques tornen a intentar optimitzar els recursos i arribar a acords”, afegeix. Un d’aquests acords és l’Espai A. Però n’hi ha més. La Federació d’Ateneus ha arribat a un acord amb l’Institut Ramon Muntaner i ha convocat la beca de recerca històrica Terra d’ateneus,dotada amb 3.000 euros. L’objectiu és investigar la història dels ateneus i la seva incidència en el context cultural. D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona ha destinat 1.716.473 euros a la rehabilitació i dotació d’equipament tècnic de cinc ateneus de la ciutat: Lluïsos de Gràcia, Foment Hortenc, Lluïsos d’Horta, el Centre Moral i Instructiu de Gràcia i el Centre Catòlic de Sants.

Ol’Green: d’improvisar concerts al carrer a estrelles mediàtiques

Iris Parra va començar a tocar amb una orquestra, interpretant tot tipus d’instruments de percussió, quan tenia set anys. A principis del 2010 va decidir passar-se al cant. Des d’aleshores és membre del grup ol’Green: “Vaig unir-m’hi perquè barregen la música amb l’espectacle i l’humor. És diferent d’una coral convencional”, explica. Parra, que té 24 anys, acaba de finalitzar un postgrau en infermeria. És una dona inquieta, també li agrada escriure poesia. Al desembre ol’Green van saltar a la fama perquè van arribar a la final del concurs de talents Oh happy day de TV3. “Sortir a la televisió ens ha anat molt bé, ens ha donat visibilitat i ens ha permès tirar endavant. L’any anterior havia estat força dur. Havíem improvisat molts concerts al carrer”, explica. Ara tenen feina i han adquirit disciplina. L’Espai A, però, és tota una oportunitat: “No és gens fàcil poder anar de gira i actuar en tants escenaris, quan ets amateur”, argumenta Iris Parra.

Acostar la música a tothom, tingui o no recursos econòmics

El 1989 a Mollet del Vallès hi havia poques escoles on es pogués estudiar música. No n’hi havia cap de municipal. Davant aquesta mancança, un grup d’aficionats a la música va decidir fundar l’Agrupació Pau Casals. L’objectiu és el mateix que fa 25 anys: oferir l’oportunitat a tothom, tingui o no recursos econòmics, d’aprendre música. “Hi vaig entrar quan tenia 13 anys. M’agradava molt la música. A l’Agrupació vaig aprendre a tocar el clarinet”, explica Loli Molina, que ara té 38 anys. Molina, que treballa en un centre auditiu, dedica tots els dissabtes de l’any a l’Agrupació Pau Casals. Els assajos duren més de 3 hores. “M’estimo molt l’entitat. Hi he conegut la meva parella i també hi ha el meu germà, que és professor de trompeta”, diu.

L’Agrupació s’ha convertit en la banda de totes les festes populars del poble. Actuen a la festa major, a la Cavalcada de Reis, l’Onze de Setembre, per Santa Cecília... “Cada any tenim com a mínim 10 actuacions -detalla Molina-. Hem fet molts concerts també fora de Mollet, però els últims anys era molt difícil aconseguir contractes. Iniciatives com Espai A, en aquest sentit, ajuden molt”. Amb la crisi, sobreviure no és fàcil. “Nosaltres ens autofinancem; des del 2013 no rebem cap subvenció. Aquestes actuacions són importants perquè la nostra filosofia és donar una oportunitat als que no tenen recursos o no es poden pagar un conservatori. Creiem que tothom es mereix una experiència musical”, defensa Molina.

“Per gust i al nostre gust”, el lema dels Amics de les Arts

Els Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa tenen una llarga tradició. Des del 1927 treballen per promoure la cultura i l’art. El 1978 va néixer el Grup de Teatre dels Amics de les Arts amb el lema “Per gust i al nostre gust”i va començar a fer gires per tot el país. Des del 2001, però, la companyia es limitava a actuar a la seu que té a Terrassa. La Maria Miralda, que professionalment també es dedica al teatre -és regidora-, va entrar a formar part dels Amics de les Arts fa 20 anys. “No puc estar gaire temps fora d’un teatre”, confessa. Ha fet tots els papers de l’auca: des d’actriu fins a directora, passant per escenògrafa i tècnica de llums. Quan s’acosta una estrena, assagen pràcticament cada dia. Com moltes altres entitats, els Amics de les Arts de Terrassa s’autofinancen amb la venda d’entrades. “Fer gira ens permet augmentar els ingressos i això, avui dia, és important per subsistir”, assegura.

Un esbart amb 90 anys d’història I vocació internacional

L’Esbart Dansaire de Rubí té 83 anys d’història. Adriana Monté pràcticament ha crescut en aquesta entitat: hi balla des que tenia 4 anys. Ara en té 28. Assaja dos dies a la setmana: des de les 10 del vespre fins les 12 de la nit. Molts caps de setmana té actuació. Són moltes hores de dedicació, sense cap compensació econòmica, però Monté, que és fisioterapeuta, no pensa abandonar el ball: “És l’única activitat que faig fora de la feina. És una manera de desconnectar de tot. Amb el temps, a l’esbart he creat molts vincles, perquè la major part del meu temps lliure el passo allà. És una segona família”, explica. L’Esbart Dansaire de Rubí ha actuat a Rússia, Cuba, França, Luxemburg, Anglaterra, Suïssa... A Monté l’enganxa l’emoció de pujar dalt d’un escenari. I valora l’experiència de l’Espai A: “Una actuació comporta més actuacions. Et veu més gent, hi ha més possibilitats de contractes. I adquireixes experiència”, resumeix.