BarcelonaB erlin (1973) és el tercer disc en solitari de Lou Reed i és cert que no va ser ben rebut per la crítica quan va publicar-lo i no va tenir ni tan sols gira de presentació. El director del Teatre Romea, Borja Sitjà, és un fan -i amic íntim- de Lou Reed i, en el seu debut com a artífex de la programació del teatre del carrer Hospital, ha volgut retre-li homenatge amb una producció tan arriscada des del punt de vista comercial -perquè exigeix una certa curiositat del públic- com interessant des del punt de vista artístic. I ho és gràcies sobretot a l’entregada i brillant interpretació de Nathalie Poza i Pablo Derqui. Poza és una prostituta vella per dintre i bella per fora que plora el seu destí, que hauria volgut força més convencional. Commou la seva sinceritat. El macarró de Pablo Derqui busca la mort en vida. Convincent, seductor. Tota una creació.
La història és la mateixa del disc. La del proxeneta Jim i la prostituta Caroline. I ens l’expliquen amb un recitat de frases en les quals s’amaguen fragments de les lletres del disc barrejats amb la descripció del fracàs vital dels protagonistes. És una funció que avança amb rampells d’emocions i imatges poderoses. El director de l’espectacle, Andrés Lima, ha dit que havien creat un poema audiovisual. I, a grans a trets se n’ha sortit, ja que la funció respon a les atmosferes dels anys 70 quan la llibertat es precipitava pels corriols de l’alcohol, les drogues i el sexe.
Berlin és un disc fosc i ombrívol que esdevé un espectacle postmodern amb certa psicodèlia visual però que, si no fos pels intèrprets, podria resultar un punt anodí.
