Una generosa interpretació de Spain , amb Carles Benavent sobre l'escenari i Chick Corea fent que el públic cantés i piqués de mans va tancar la 44a edició del Festival de Jazz de Barcelona, un final de festa que deixa més de 60 concerts per al record i una xifra de 95.000 espectadors, segons va informar l'organització. Gairebé dues hores abans, Tito Ramoneda havia atorgat a Corea la medalla d'or del festival, un honor que el pianista comparteix amb altres monstres del jazz com Wayne Shorter, Bebo Valdés i Sonny Rollins.
Armando Anthony Corea visitava de nou un festival pel qual ja havia passat en deu ocasions des del 1987, tal com va recordar el seu director. El nord-americà ho va agrair, però, potser per timidesa, va mostrar impaciència per acabar l'acte protocol·lari i llançar-se a improvisar -i divertir-se- amb els seus acompanyants de luxe: Christian McBride al contrabaix i Brian Blade a la bateria. Malgrat que la concentració de talent podia fer témer focs d'artifici difícils d'empassar, el concert va transcórrer per terrenys més amables i digeribles.
Van facilitar-ho la naturalesa acústica del trio i el bon humor que es respirava sobre l'escenari. Sense ni tan sols aturar-se a presentar els temes, Corea va tirar pel dret, això sí, amb les seves característiques introduccions a piano sol, les prescriptives cascades d'arpegis i digressions i les obligades rodes de solos -brillants, per cert- de Blade i McBride. Res que no fos conegut d'abans, però amb la il·lusió del primer dia. La sorpresa anunciada era l'aparició de " my friend, the amazing Carles Benavent", que estrenava baix i va convertir la formació en quartet durant el celebradíssim tram final del concert.
