Publicitat
Publicitat

ART

La retrospectiva de la Neue Nationalgalerie berlinesa, un èxit sense precedents

Gerhard Richter, tresor nacional alemany

Un matí d'aquest gener centenars d'amants de l'art no es van deixar intimidar pel gruix de neu que hi havia al carrer i es van posar a fer cua -una filera que gairebé encerclava la Neue Nationalgalerie- impacients per veure Panorama, la retrospectiva de Gerhard Richter. L'última entrega de la creixent onada d'exposicions organitzades amb motiu del 80è aniversari ha certificat la transformació d'un artista difícil però de gran èxit, conegut tant per les seves pintures abstractes com per les figuratives, en un tresor nacional únic, fins i tot si el mateix tresor -Richter és un home tímid, seriós i que evita ser el centre d'atenció- no encaixa en el motlle.

Dos diaris, el Die Welt i el Berliner Morgenpost , van publicar seccions especials dedicades a la trajectòria de Richter. El diari Süddeutsche Zeitung el va qualificar com el "pintor contemporani més influent". I el tabloide sensacionalista Bild , conegut per les seves tendències conservadores i populistes, s'hi va referir com un artista "superlatiu: el més car, el més gran, el més famós". Sens dubte, "el més car" contribueix a captar l'atenció del públic. Recentment, l'obra de Richter ha aconseguit a les subhastes preus extraordinàriament alts per a un artista viu. Al novembre una pintura abstracta seva va ser adjudicada per prop de 16 milions d'euros a Sotheby's.

Versatilitat, talent i ambició

La biografia de Richter sembla que estigui feta a mida per a la narrativa històrica de l'Alemanya del segle XX: va néixer a Dresden el 1932, un any abans que Hitler arribés al poder; va deixar l'Alemanya de l'Est per la de l'Oest el 1961, l'any de la construcció del Mur de Berlín, i no va tornar a veure els seus pares. La seva fama, però, no es basa només en aquest rerefons. La retrospectiva, que romandrà oberta fins al 13 de maig, mostra la seva versatilitat, així com el seu ampli talent i la seva ambició, amb retrats captivadors, pintures abstractes fetes amb blocs de color ordenats i altres de realitzades amb nombroses capes de pintura superposades. Els quadres concebuts a partir de fotografies van ser qüestionats pels puristes en el seu moment, i ara sembla que van prefigurar l'era del Tumblr i del Facebook, en què la recerca d'imatges per publicar-les i reciclar-les s'ha convertit en una activitat quotidiana.

"Estem immersos en un procés d'arxivar el llenguatge de les imatges que recorda a una muntanya russa", va dir el fotògraf Thomas Struth, que va ser deixeble de Richter als anys 70. "Això gairebé sembla haver-se incrustat en l'obra de Gerhard, com si hagués previst el que havia de passar 40 anys més tard". A més de la retrospectiva de la Neue Nationalgalerie, els interessats a conèixer l'origen de l'obra de Richter poden viatjar al museu de Dresden per veure el seu Atles , un arxiu monumental de 8.000 esbossos, retalls de diari i fotografies extretes dels mitjans a partir de les quals ha creat algunes de les seves obres.

"S'està tractant Gerhard Richter com si fos un heroi nacional, ara mateix té la posició d'un artista únic", va dir Holger Liebs, editor en cap de Monopol , revista d'art alemanya. Liebs apunta també que la retrospectiva que el MOMA de Nova York li va dedicar el 2002 va suposar un punt d'inflexió en la recepció de la seva obra tant als Estats Units com a Alemanya. "Quan un alemany marxa del país i obté reconeixement a l'estranger, a casa tothom se'l comença a estimar més", va afirmar.

El MOMA va adquirir el polèmic cicle de Richter 18 de octubre de 1977 , una sèrie de pintures inspirades en els suïcidis dels membres del grup terrorista d'esquerra Facció de l'Armada Roja. El títol fa referència al dia en què se'n van trobar els cossos. A Alemanya van despertar fortes reaccions, i, sovint, crítiques. Quan la retrospectiva va començar el recorregut, l'any passat a la Tate Modern de Londres, aquestes pintures van formar part de la mostra. A Berlín es mostren per separat a l'Alte Nationalgalerie, en una sala on "normalment s'exposen obres del romanticisme alemany, impregnades de patriotisme de la victòria sobre Napoleó el 1815", segons es pot llegir al text de l'exposició.

La roda de premsa amb què es va presentar la retrospectiva va reunir centenars de periodistes. Udo Kittelmann, director de la Neue Nationalgalerie, els va implorar que no preguntessin a Richter sobre els preus pagats per les seves obres. "No té cap més valor que la novetat, i l'artista té, sens dubte, molt més a dir sobre les seves imatges", va afirmar.

Un periodista li va demanar com se sentia sent "considerat com cap altre artista fins avui "com un "tità, un atleta olímpic". Ell va somriure maliciosament i va respondre: "Ser ignorat seria, certament, molt pitjor".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT