Publicitat
Publicitat

El Goya recupera 'Celobert', un combat dialèctic d'amor i política

Quan es va estrenar al Teatre Romea Celobert , l'any 2003, ningú parlava de les hipoteques subprime , la prima de risc i el rescat, però el debat dicotòmic entre dretes i esquerres, entre creixement econòmic i justícia social, havia situat el dramaturg David Hare com un dels escriptors del moment. El 1995 es va estrenar l'obra al Teatre Nacional de Londres i des de llavors no s'ha deixat de muntar en sales de tot el món. Demà es torna a estrenar al Teatre Goya de la mà dels mateixos actors que la van interpretar fa 9 anys, Josep Maria Pou i Roser Camí. "És un teatre d'idees que ara és més actual que mai. Sembla que fem els titulars del diari de l'endemà. El text ha agafat una força increïble", assegura l'actor.

La trobada d'un ric propietari d'una cadena de restaurants, vidu i gairebé a la seixantena, amb l'excangur del seu fill i examant, una professora idealista, desencadena una nit d'exorcismes. Feia tres anys que havien acabat la seva història de manera traumàtica, després de sis anys feliços. " Celobert és el text més intel·ligent de David Hare -opina Pou- perquè aconsegueix una cosa que no he vist quasi mai, i és que parla de política, de problemes socials, del sistema, del debat entre la concepció del món d'esquerres i dretes, però fa que en comptes de dos símbols a l'escenari hi hagi dos éssers humans que viuen una història d'amor íntima i personal, i que necessiten parlar per tancar ferides".

Coincidiran així en cartell dues obres de Hare -L'habitació blava al Romea, que és una versió de La ronda de Schnitzler, i aquest Celobert -, un dels grans dramaturgs anglesos que ha avalat el Teatre Nacional del seu país i que amb els anys s'ha escorat cap al teatre d'agitació social i de militància política.

El director del Teatre Goya justifica el retorn a Celobert per acostar als nous públics l'èxit que va obtenir en dues temporades consecutives. Aquesta versió, assegura, no és una reposició: és la seva visió sobre el text i l'escenografia (l'anterior la va dirigir Ferran Madico). I hi afegeix dos motius personals més. Un, com a actor: "Perquè és un premi i un avantatge tornar a fer el mateix personatge nou anys després, perquè som més grans i, per tant, alguna cosa devem haver après!" L'altre és que Celobert va suposar el retorn de Pou a Catalunya, després d'anys treballant a Madrid. Com que va encadenar encàrrecs aquí, va decidir quedar-se. Sí que tornarà a Madrid, però de gira amb Celobert . Aterrarà a La Latina quan els deixi el públic català.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT