HISTÒRIA
Cultura 24/12/2012

Grecs i romans també eren molt 'fashions'

Hem evolucionat poc des dels temps dels romans, almenys en qüestions d'higiene. El MAC ha convertit una de les seves sales en unes termes. El visitant descobrirà els rituals de bellesa dels clàssics.

Sílvia Marimon
3 min
LES TERMES ROMANES El mosaic de les Tres Gràcies i una imatge de la Dama Flàvia presideixen l'exposició dedicada al banys termals de Barcino.

BARCELONAL'afició per tenyir-se de ros no comença amb les femme fatale del segle passat del cinema de Hollywood. Les romanes ja van sucumbir al color ros que lluïen les dones de la Germània. Per aconseguir emular les cabelleres de les seves veïnes bàrbares es decoloraven els cabells amb safrà o amb greix de cabra i cendres de faig. El roig i el blau els reservaven per a les prostitutes. Els cabells blancs, en època d'Ovidi, tampoc estaven ben vistos. I els homes tenien autèntic pànic a quedar-se calbs: era un símptoma de decadència. Ho dissimulaven pentinant-se els cabells cap endavant, amb postissos o perruques, o aplicant-hi ungüents específics.

Recorrent l'exposició Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l'antiguitat , que es podrà veure al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) fins al 17 de juny, el visitant pot envejar la sensualitat i les càlides olors dels banys romans. I arribar a la conclusió que en qüestions d'higiene i cosmètica no hem evolucionat tant. "Moltes de les coses que fem nosaltres ja les feien els romans: es pintaven, es maquillaven, es depilaven -tant homes com dones- i es rentaven les dents", explica la comissària, Teresa Carreras.

La higiene no estava circumscrita a les classes altes. La toaleta matinal de qualsevol romà consistia a netejar-se els braços, la cara i les cames. Cada dia. També es rentaven les dents amb dentifricium , unes pólvores a base de nitrum, sosa i bicarbonat i també orins (per les propietats de l'amoníac).

A Roma tothom es banyava: "Normalment es banyaven el dia de mercat, que era cada nou dies; esclar que les classes més benestants es podien banyar cada dia, a casa, i amb aigua calenta", continua la comissària. Popea, l'esposa de Neó, podia permetre's banys de bellesa amb la llet de 500 ases. A netejar la pell s'hi esmerçaven a fons: utilitzaven una esponja amarada amb substàncies abrasives com són l'arrel de la sabonera, la sosa o la cendra de faig, o directament la pedra tosca. Després de tant fregar, la pell quedava força clivellada. Per calmar-la van començar a proliferar els olis i ungüents, molts dels quals arribats directament d'Orient.

A l'exposició, el visitant pot posar a prova el seu nas i olorar, entre d'altres, mirra, rosa i ambre. "Alguns d'aquests perfums els va portar Alexandre el Gran, d'altres eren autòctons", explica Carreras. Els més exòtics eren productes de luxe, que només eren a l'abast de les classes més pudents, perquè traslladar-los era complicat: sovint les caravanes i els vaixells eren assaltats per bandits. Hi havia el metopion , el megalium , el myorbalana ...

L'arruga tampoc no era bella

Romans i grecs també utilitzaven els seus coneixements de botànica per combatre les arrugues. Les dones gregues dormien amb la cara enfarinada i l'endemà se la netejaven amb llet. El seu objectiu era llevar-se sense taques a la pell i amb un aspecte rejovenit. Ovidi aconsellava les màscares de base vegetal, mentre que Galè i Plini creien que el millor era afegir-hi diferents compostos orgànics com la placenta, la medul·la, els genitals, el fel i els orins.

A l'exposició, fins i tot, es pot observar de prop un doble ungüenter, que encara conserva el contingut. És del segle IV-V dC i la Universitat Autònoma de Barcelona va constatar, en analitzar-lo, que el maquillatge tampoc no ha fet grans progressos: conté una barreja de productes minerals que es fan servir, encara avui en dia, per al köhl . La moda imposava la palidesa, galtes i llavis vermells, i una ombra d'ulls gens discreta.

Depilació integral

Homes i dones es depilaven, la moda decidia si era de manera integral o no. S'usaven pinces, ceres i cremes depilatòries. Quasi tot el que es pot veure a Històries de tocador pertany al MAC: des del paviment de les termes de Barcino, amb les Tres Gràcies, fins a la Dama Flàvia del segle I dC.

Hi ha també aportacions del Museu de la Perruqueria de Raffel Pages, com una rèplica del seu pentinat de Flàvia, i també del Museu del Perfum d'Andorra. Hi ha tot tipus de flascons, i els diferents utensilis que feien servir grecs i romans per a la seva toaleta. Fins i tot, es poden veure alguns pírcings: els que du una escultura púnica del segle IV-III aC.

stats