Hessel i Blissett, autors que inciten a la insurrecció
Dos llibres petits però compromesos demanen la insurrecció: Stéphane Hessel observa l'estat del món amb la serenitat dels 93 anys; el col·lectiu Luther Blissett aposta, en canvi, pel sabotatge mediàtic.
Barcelona.Stéphane Hessel s'ha convertit en l'últim fenomen supervendes francès, i ho ha aconseguit amb un al·legat que amb prou feines supera la cinquantena de pàgines i que ha escrit "a l'última etapa" de la vida, poc després de fer 93 anys.
Indigneu-vos! (Destino) comença recordant els fonaments del seu compromís polític, el moment en què va decidir adherir-se a la França combatent i donar suport a "l'únic líder que reconeixia: Charles de Gaulle". Per Hessel, la participació en el programa del Consell Nacional de Resistència va ser determinant perquè proposava "un conjunt de principis i valors sobre els quals s'assentaria la democràcia moderna francesa" un cop el país "fos alliberat".
Abans que això passés, Hessel va ser empresonat per la Gestapo l'any 1944, va ser enviat al camp de Buchenwald i va aconseguir salvar la vida intercanviant la seva identitat per la d'un francès que havia mort de tifus. Hessel va sobreviure a dos camps de concentració més i va decidir que li calia "comprometre aquella vida restituïda". Va ser un dels principals redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), va militar a favor de la independència d'Algèria i va ser ambaixador francès de l'ONU a Ginebra. De tot això n'ha deixat constància a les seves memòries, Danse avec le siècl e (Seuil, 1997). A Indigneu-vos! Hessel apel·la al "motiu fonamental de la Resistència" francesa durant la Segona Guerra Mundial, "la indignació": "Els responsables polítics, econòmics, intel·lectuals i el conjunt de la societat no poden claudicar ni deixar-se impressionar per la dictadura actual dels mercats financers que amenaça la pau i la democràcia." Hessel identifica "dos grans reptes" que haurien de motivar l'acció de les generacions més joves: la distància que hi ha entre els molt pobres i els molt rics, "que no para d'augmentar", i la preservació "dels drets humans". Els principals motius d'indignació de l'exdiplomàtic són "el tracte als immigrants, als sense papers i als gitanos" i, sobretot, "Palestina". "Gaza és una presó a cel obert per a un milió de palestins", escriu Hessel, que considera que el camí que cal aprendre a seguir és el de la no violència: "El terrorisme no és eficaç. En la noció d'eficàcia és necessària una esperança no violenta." Hessel acaba el seu al·legat "contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica" recordant que "és el moment que la preocupació per l'ètica, la justícia i l'equilibri durador prevalguin".
Un atac frontal i directe
Una de les propostes de Hessel per aconseguir una major eficàcia en les protestes "és actuar en xarxa, tot aprofitant els mitjans moderns de comunicació", estratègia que ha estat clau en la insurrecció egípcia. El cas de Luther Blissett, identitat col·lectiva que inclou un grup indeterminat d'artistes, activistes i performers europeus i nord-americans, es va popularitzar a finals de la dècada dels 90 amb la publicació de la novel·la Q . Abans que això passés -i que l'any 2002 aparegués un nou grupuscle escindit del principal, Wu Ming-, Luther Blissett van publicar una col·lecció d'assaigs dels quals tot just ens acaba d'arribar el primer, Mind invaders. Com fotre els mitjans: manual de guerrilla i sabotatge cultural (El Tangram). L'objectiu principal d'aquesta col·lecció de textos dóna una bona llista d'exemples per desestabilitzar "el sistema de falsificació i mentides que les societats avançades construeixen per estendre el seu control policial sobre les identitats, les vides i els costums de centenars de milions de ciutadans".
Publicat l'any 1995, Mind invaders arrenca a partir del suïcidi d'un dels pares de l'art postal, Ray Johnson, i a partir de dissertacions i entrevistes ataca l'estructura mediàtica de la societat amb contundència i vigència.
