Publicitat
Publicitat

MÚSICA

"Intento que els nens s'enamorin de la música"

Pedagog "No podem començar amb el 'bebop', de la mateixa manera que un nen no pot començar a llegir amb llibres de Borges"

Joan Chamorro fa sis anys que dirigeix la Sant Andreu Jazz Band, un planter de joves músics que ha donat talents com Andrea Motis i Eva Fernández. Demà la banda presentarà al Teatre Grec l'espectacle Swinging & dancing with a smile . El concert tindrà com a complement la participació de quatre parelles de ballarins de lindy hop .

Com serà el concert de demà?

Farem swing i serà molt divertit. Hem de buscar l'equilibri entre els ballarins, el públic i els nens, perquè vull que cantin tots. Seran temes curtets: una hora i vint de música, amb sis o set bisos molt potents.

Per quin camí fas que els nens entrin en el jazz?

Hi ha un procés d'aprenentatge inicial amb un enfocament diferent. La tècnica no m'interessa si no va acompanyada de música. Aprenem la tècnica tocant. Al principi, quan ve un nen amb 6 anys, toquem cançons que ell ja coneix. Es tracta de connectar l'oïda amb l'instrument i aconseguir que el nen arribi a casa amb ganes de tocar. Després passem al jazz, amb Louis Armstrong, Johnny Hodges, Sidney Bechet. Escoltem molt swing dels anys 30 i 40, coses de Count Basie i Duke Ellington. No podem començar amb bebop , de la mateixa manera que un nen no pot començar a llegir amb llibres de Borges. Això ja vindrà més endavant. Imitem el que ens agrada, i a partir d'aquí obrim la porta perquè cadascú trobi el seu so. És el camí perquè els nens s'entusiasmin. El jazz és una música tan viva que és molt difícil que no entusiasmi.

Com els transmets l'entusiasme?

Intento que els nens de 6 o 7 anys s'enamorin de la música, i que entenguin que la música requereix un esforç però que dóna un plaer que pot ser compartit.

¿Els pares reaccionen com els que van a veure els fills quan juguen a futbol?

Sí. Fan un seguiment dels nens, vénen als concerts i se senten orgullosos quan els veuen tocar i comproven que van agafant protagonisme. Els cau la baba.

¿La passió que hi dediques ha significat algun sacrifici personal?

Abans estudiava quatre hores al dia per millorar com a músic i ara no puc. Hi dedico molt de temps, a ensenyar, a fer una mica de psicòleg i a intentar aprendre dels petits errors. I també a fer-ne difusió. És un sacrifici, però el resultat em comporta molta felicitat.

¿En aquests sis anys has canviat alguna cosa del mètode?

Abans la improvisació la feia començar més tard, quan els nens tenien 13 o 14 anys. Ara als 7 o 8 anys els faig que perdin la por i que improvisin a partir de l'oïda.

¿T'arriben molts nens que volen tocar el saxo?

Tinc molts alumnes de saxo, sí. Els nens que comencen amb el saxo toquen jazz, perquè és un instrument modern conegut sobretot gràcies al jazz. En canvi, no es coneix per la música clàssica. Ara acabem d'incorporar una violinista a la banda. És una noia que ve de la clàssica. Li obrim la porta perquè desenvolupi l'instrument en un altre món i pugui improvisar. A nosaltres ens dóna un nou color, i quan toqui en els concerts potser hi haurà gent que descobrirà que amb el violí també es pot fer jazz, i això ajudarà a crear un altre públic.

Quins són els pròxims projectes?

Hem acabat un documental que ha dirigit Ramon Tort, Sant Andreu Jazz Band. A kid's film about music . I a finals d'agost gravarem un CD a l'Auditori del Vendrell amb Scott Robinson. Hi inclourem el tema Half Nelson ,de Miles Davis.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT