Publicitat
Publicitat

A Barcelona tenim un únic exemplar d'individu que vagi despullat pel carrer

Ja no podem anar despullats pel carrer

Finalment s'ha imposat el seny i, en una decisió tan difícil com discutida, l'alcalde de Barcelona ha aconseguit que, des d'ara, anar despullat pel carrer, encara que només sigui de mig cos cap amunt, estigui prohibit i sigui sancionable amb multes comparables a les que et poden posar per no recollir la caca del gos o per orinar en una cantonada, i molt més importants que les que ara per ara no et poden posar per construir un edifici de mal gust, obrir un restaurant sense saber cuinar, parlar a crits amb el mòbil en un lloc públic, enganyar la gent amb la promesa de milers de llocs de treball, anar amb abric de bisó, anar amb cotxe oficial el Dia sense Cotxes, fer anar les minyones amb vestit de minyona, o trigar més de cent anys a decidir-te a publicar el teu diari en la llengua del teu país, per citar només algunes de les coses que podrien ser objecte d'una normativa sancionadora. Això, deixant de banda les coses per les quals et poden multar i engarjolar i ni et multen ni t'engarjolen, com ara gastar-se en cases, viatges, luxes i casaments els diners que l'administració i els patrocinadors et donen per fer música des d'una institució cultural, subvencionar il·legalment un partit polític o dir que tens títols universitaris que no tens.

Gràcies a la nova normativa sancionadora sobre la nuesa, quan siguem a la fruiteria ja no haurem de veure l'estranya barreja que es produïa en aquesta mena de comerços especialitzats: tots despullats triant els melons i les figues, escollint raves i peres, pesant patates i pastanagues, tocant llimones, agafant carbassons i cogombres. A l'autobús, ens estalviarem el contacte dels greixos, dels culs, dels pèls púbics entresuats. A les cues del cinema, la incòmoda sensació de formar una cadena de sexe anal entre desconeguts. Benvinguda la norma, perquè era imprescindible. Especialment en temps de crisi, perquè animarà els eixos comercials i els mercats de roba de tot el país. El cert és que a Barcelona tenim un únic exemplar d'individu que vagi sempre despullat pel carrer. De vegades baixa amb bicicleta per la rambla de Catalunya. Du el membre tatuat, i el cas és tan singular que comença a sortir a les guies turístiques. ¿Era pensant en ell, que s'ha fet la normativa? Si és així, més disbarat encara, perquè el país necessita coses tan úniques com ell, Messi i la Sagrada Família.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT