HISTÒRIA
Cultura 31/10/2011

Josep Maria Solé i Sabaté: "El Memorial Democràtic ha d'incloure totes les víctimes"

Castell de Montjuïc És el millor espai de memòria que pot existir Lleida Es desconeix força el seu patrimoni cultural i això és un pecat que s'ha d'esborrar

Sílvia Marimon
3 min
Josep Maria Solé i Sabaté, retratat a Caldes de Montbui, denuncia que l'Estat no ha fet res per recuperar la memòria històrica.

Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és el nou director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), l'acadèmia de les terres de Ponent. Catedràtic d'història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor d'un dels primers llibres que van afrontar la repressió franquista de manera documentada a Espanya: La repressió franquista a Catalunya 1938-1953, i té una llarga bibliografia dedicada a la Guerra Civil. Solé i Sabaté també s'ha destacat per la defensa de la llengua i la cultura catalana amb llibres com la Cronologia de la repressió contra la llengua i la cultura catalana 1936-1975. Solé i Sabaté va ser el primer director del Museu d'Història de Catalunya (1996-2000) i actualment és el director del Consorci dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe). Membre de la junta de govern del Memorial Democràtic, una de les patates més calentes de l'actual Govern -ni té director ni directrius-, assegura que l'entitat, una institució pionera a l'Estat en matèria de memòria històrica, ha de tenir en compte totes les víctimes, sigui quina sigui la seva ideologia, de dretes o d'esquerres.

El trasllat del Memorial Democràtic al castell de Montjuïc ha aixecat força polèmica, algunes entitats s'hi han manifestat en contra de manera contundent.

Personalment defenso absolutament el trasllat a Montjuïc, perquè és el millor espai de memòria que pot existir. És on el president del nostre país [Lluís Companys] va ser assassinat, després de ser detingut pels alemanys i segrestat per la policia espanyola.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va criticar recentment la política de l'anterior Govern amb el Memorial, va assegurar que l'entitat havia patit certa amnèsia.

Hi ha persones que hem escrit molt sobre la memòria. Tothom té dret a la memòria, pensi com pensi. Indiscutiblement la responsabilitat dels fets que van succeir a partir del 18 de juliol és de qui es va revoltar, que va ser l'exèrcit. Però s'ha de tenir amplitud de mires. El Memorial ha d'incloure totes les víctimes, siguin del sector social que siguin.

Creu, doncs, que fins ara només es tenien en compte les víctimes d'una determinada ideologia?

No. Crec que hi va haver uns certs dubtes inicials, però més tard hi va haver la voluntat d'incorporar a tothom. Espero que quan es resolguin tots els problemes interns que va citar Ortega [la vicepresidenta va assegurar que el Memorial no tindria director fins que no es resolguessin algunes irregularitats] es dignifiquin totes les víctimes, siguin del POUM, de la CNT, d'Unió Democràtica...

S'ha fet tard amb la recuperació de la memòria?

Es va començar a recuperar amb la transició democràtica. Aquí a Catalunya es van fer alguns llibres amb l'ajuda de la Generalitat, però a Espanya no es va fer res. Ni el PP ni el PSOE van voler parlar-ne perquè significava trepitjar molts ulls de poll.

Acaba de ser nomenat director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Quins canvis vol fer a la institució?

L'IEI ha fet una important tasca de defensa del patrimoni des del 1942. Ha fet molta feina en moltes seccions: teatre, cinema, arxius, ciència, biblioteques... La meva voluntat és continuar amb la important feina que s'ha fet fins ara, però descentralitzant la institució. Buscar parelles de ball i projectar l'IEI a la resta de territoris de llengua catalana i, si pot ser, a escala internacional.

Creu que el patrimoni cultural de Lleida ha estat ignorat?

És poc conegut. En general es desconeix tot el que no siguin els Pirineus. No ha tingut l'atractiu turístic d'altres zones i hi ha molts estereotips. La ciutat de Lleida té una església gòtica amb un claustre impressionant que molts especialistes en art gòtic desconeixen. Hi ha molta gent que no coneix el Museu Diocesà de Lleida, que és extraordinari. Es desconeix força el patrimoni cultural lleidatà i això és un pecat que s'ha d'esborrar.

Lleida no ha fet prou per donar-se a conèixer o Barcelona es mira massa el melic?

Girona i Tarragona han treballat molt per fer-se presents a Barcelona. Lleida ho hauria de fer molt més. D'altra banda, fins ara era un lloc de difícil accés, per culpa de les poques inversions que ha fet l'estat espanyol en infraestructures.

stats