L'altra cara de Rusiñol: el col·leccionista

SITGES.Com a bon modernista, Santiago Rusiñol va ser un creador total: va destacar com a pintor, escriptor, dramaturg i periodista. Va ser també un malalt del col·leccionisme -"és una malaltia inguarible, que dura tota la vida", deia l'artista, com recorda Vinyet Panyella, la gran especialista de Rusiñol- i, fins i tot, aquest vessant de la seva personalitat està tenyit del seu talent artístic. Del Cau Ferrat, la seva residència a Sitges i un punt de trobada d'artistes i bohemis de tota mena durant els anys daurats del Modernisme, en va fer una obra d'art monumental que aglutina pintures, escultures i objectes de ferro forjat, ceràmica i vidre. Les 3.851 peces que va adquirir al llarg dels anys formen una col·lecció de col·leccions que omple tots els espais de l'edifici fins a l'últim racó.

El Cau Ferrat va haver de tancar el 2010 per l'amenaça que suposa la proximitat del mar per a la conservació de l'edifici i les obres. Durant aquest temps, els tècnics han aprofitat per introduir noves línies al discurs museogràfic del Cau Ferrat, per restaurar les obres on calia intervenir i per catalogar-les. A més, s'han fet noves i importants atribucions que es faran públiques pròximament. Això sí, quan torni a obrir a l'hivern, el Cau Ferrat tindrà el mateix aspecte heterogeni de sempre.

Exposició per demanda popular

Amb el tancament, però, tant el públic local com els turistes van quedar orfes d'obres. Per posar remei a aquesta situació, l'edifici Miramar acull a partir d'avui l'exposició L'art modern. Obres mestres del Cau Ferrat , una selecció acurada de 151 obres de 31 artistes del llegat de Rusiñol. La mostra, que ha comptat amb el suport econòmic del MNAC, al qual està adscrit el Cau Ferrat, està pensada tant per presentar la seva polifacètica personalitat a tots els públics com per escalfar motors abans de la reobertura del museu traient del magatzem obres, entre d'altres, del Greco, Rusiñol, Ramon Casas, Hermen Anglada Camarassa, Pablo Picasso -Rusiñol en va ser el primer col·leccionista-, Manolo Hugué, Ramon Pichot, Miquel Utrillo i Pablo Gargallo, i una petita selecció d'objectes.

L'artista més representat de la mostra és el mateix Rusiñol, de qui es poden veure 28 olis i 10 dibuixos de tota la seva trajectòria, i una selecció de fotografies, algunes inèdites. També hi ha retrats que li van fer altres artistes i que s'endinsen en el seu vessant més humà. Entre aquests últims, crida l'atenció un dels que li va fer Casas, el gran amic de Rusiñol, on l'artista apareix, literalment, penjat d'un llum.

Malgrat que el col·leccionisme d'objectes artesanals pot semblar un aspecte menor dins les col·leccions de Rusiñol, revela la seva preocupació pel patrimoni quan a Catalunya no hi havia lleis que el protegissin. "Són peces que al seu temps no eren valorades. Rusiñol, que deia que les salvava de la tardor del temps, les reivindicava perquè representen el treball anònim, fet amb les mans. Col·leccionant-les, va fer un acte de catalanisme, va recuperar arts gairebé oblidades d'arreu del país. A partir de les peces de la col·lecció es poden escriure veritables històries d'aquestes disciplines", diu l'historiador de l'art i comissari de l'exposició, Ignasi Domènech, que subratlla, a més, el bon ull que va tenir l'autor de L'auca del senyor Esteve . "Després de catalogar-les, podem dir que no hi ha cap peça falsa al Cau Ferrat". Aquesta voluntat enciclopèdica de l'artista es remunta als seus anys de formació i al seu interès per l'excursionisme científic, un aspecte poc conegut que ara també es pot veure a l'exposició del Museu de la Vida Rural Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889 .