L'auge inesperat dels cinemes de gestió popular

BarcelonaMentre la crisi del sector del cinema s'agreuja i grans exhibidors com Cinesa i Yelmo s'alien per oferir promocions sense precedents -entrades a 3,5 euros des de dilluns fins avui a tots els locals dels grups-, els cinemes CineBaix, de Sant Feliu de Llobregat, han vist com el públic de les seves sis sales va créixer un 22% el 2011 i un 27% el 2012. CineBaix no pertany a cap grup empresarial: és un cinema autogestionat per veïns de Sant Feliu que es van mobilitzar el 2003 quan la inèrcia del mercat va obligar a tancar les portes del Cinema Guinart, incapaç de competir amb un multicine pròxim del grup Yelmo. Deu anys després, el multicine ha tancat i CineBaix prospera alimentat per l'entusiasme i la tossuderia d'un grup de voluntaris i pel crèdit d'una banca ètica que ha permès digitalitzar les sales. "Els cinemes funcionen i el negoci està sanejat", afirma Xavier Bachs, president de l'Associació CineBaix. "Vam fer una aposta i el públic va respondre. És un gran goig".

Bachs és un dels participants del debat Resistència de les sales independents , que tindrà lloc aquesta tarda al CCCB en el marc del festival L'Alternativa. Abans del debat es projectarà el documental Cine Roma , de Teresa Marín i Enrique Salom, sobre un cinema familiar que des del 1979 programa cinema d'autor en versió original a la localitat alacantina de l'Alfàs del Pi. "És increïble que en un lloc així existeixi un cinema d'aquesta mena", diu Marín. Cine Roma sobreviu gràcies a la passió i el romanticisme dels propietaris, els germans Miquel i Pep Iborra, i gràcies a uns preus imbatibles de 4 euros per entrada -3 euros el dia de l'espectador-, i també pel valor afegit que suposa la versió original per al nombrós públic estranger de la zona.

Gestió municipal o ciutadana

Però Cine Roma és l'excepció d'un panorama negre per als cinemes de poble. A Catalunya, segons dades del Gremi d'Empresaris del Cinema, 90 dels 170 cinemes registrats declaren menys de 20.000 espectadors a l'any. La majoria d'aquests cinemes tenen una o dues pantalles i no obren durant tota la setmana. Camilo Tarrazón, president del Gremi, reclama que l'administració "cuidi" aquests cinemes repartits pel territori. "A França tenen ajudes per digitalitzar-se i per projectar cinema francès -comenta-. Però aquí el govern no es preocupa de la cadena del cinema, només de la producció". Alguns d'aquests cinemes, deficitaris, han passat a gestió municipal, però, com apunta Teresa Marín, això té els seus contres. "Els cinemes que es queda l'ajuntament passen a gestionar-se com a centres culturals i rarament gaudeixen d'una programació regular", comenta.

Tanmateix, l'exemple de CineBaix s'ha escampat. A Palma, un grup de ciutadans es van revoltar davant el tancament dels Cinemes Renoir -els únics en versió original de les Balears- i es van organitzar per assumir-ne la gestió. En un temps rècord de dos mesos van aconseguir un miler de socis i van reobrir les portes del cinema el juliol del 2012 amb el nom de Cine Ciutat. Altres cines tancats del grup Renoir, com els de Saragossa o Majadahonda, també estan en procés de reobrir gràcies a iniciatives semblants. I l'exemple es podria generalitzar encara més si no fos pel gran obstacle imminent que enfronta el sector: l'apagada analògica, que obligarà els cinemes a fer fortes inversions per digitalitzar les sales.

Digitalització i valor afegit

"La digitalització és el nostre gran repte", afirma el gerent de Cine Ciutat, Javier Pachón. Sense ajudes públiques ni voluntat d'endeutar-se, Cine Ciutat ha engegat una campanya per aconseguir els 40.000 euros necessaris per adaptar una de les quatre pantalles dels cinemes al format exigit per les majors . "Som una associació sense ànim de lucre -recorda Pachón-. Perquè Cine Ciutat funcioni és necessària la participació ciutadana".

En plena crisi del sector, els cinemes autogestionats han sigut els més conscients de la necessitat de reinventar l'experiència cinematogràfica per atreure el públic. L'associació CineBaix organitza la Mostra de Cinema Àrab, matinals de cinema infantil en català, projeccions d'òpera en directe per satèl·lit... "Un cinema com el nostre ha de tenir un plus de servei públic", afirma Bachs. Pachón hi està d'acord: "Cine Ciutat ha obert les portes a qualsevol activitat que trobin a faltar els usuaris: sessions infantils amb monitor perquè els pares puguin deixar els nens i veure una altra pel·lícula, tallers de cinema per als menuts, premières de curtmetratges, una mostra d'animació experimental... Més que un cinema, volem ser un punt de trobada del sector creatiu i audiovisual".

Aquest valor afegit és el que vol potenciar la plataforma Screenly, que també serà present en el debat de L'Alternativa: la seva innovadora proposta és facilitar que qualsevol persona pugui organitzar la projecció d'un títol del catàleg de Screenly en un cinema. El funcionament és similar al de Verkami: un usuari fa la proposta ( Grease , per exemple) i, un cop la gent compra l'entrada i l'esdeveniment assoleix un llindar mínim d'aforament, la projecció és una realitat. Si no, es tornen els diners. És l'autogestió definitiva: permet que els espectadors s'emancipin dels amos dels cinemes i triïn la seva pròpia programació.

Balaña obrirà 12 sales en V.O. a Sant Gervasi

El 30 de maig el Grup Balaña tancava les portes d'un dels cinemes més mítics de Barcelona, el Cine Urgell, la sala amb més capacitat de Catalunya. Però ara l'empresa enllesteix l'obertura d'un complex de dotze sales en versió original a l'antic edifici de l'Auditori Manén, a la cruïlla dels carrers Balmes i Castanyer, un projecte inacabat dels anys 50 que feia mig segle que no tenia utilitat. Fonts de Balaña asseguren que el multicines podria obrir les portes en els pròxims mesos, però encara no hi ha data per a la inauguració.