Publicitat
Publicitat

TEATRE

Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé presenten l'espectacle 'La Pajarera"

L'esperit històric del Paral·lel reviu a la Sala Muntaner

La Sala Muntaner de Barcelona acull demà, i fins al 26 de febrer, l'espectacle de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé La Pajarera. La idea és fer reviure l'esperit històric del Paral·lel de principis del segle XX.

Entre les acaballes del segle XIX i els anys 30 del segle passat, el Paral·lel barceloní va ser el bressol d'un univers irrepetible. A les barraques que hi havia s'hi podien veure atraccions com la dona barbuda i el monstre de dos caps , espectacles de pallassos, de pantomima i de cinema. Van ser els anys daurats de Celia Gámez i Raquel Meller; de la sarsuela Cançó d'amor i de guerra , de Martínez Valls, i de la glòria de compositors com Vicent Quirós, Viladomat i Padilla, l'autor del cèlebre pasdoble Relicario i de la cançó La violetera . L'orquestra Demon's Jazz, que va introduir el jazz modern a Barcelona, va fer sonar la primera guitarra elèctrica a la ciutat el 1936.

El Molino, l'últim local d'aquesta època que queda, abans es va dir La Pajarera. El director teatral Xavier Albertí i la dramaturga Lluïsa Cunillé han manllevat aquest nom per posar títol a l'espectacle que presenten avui a la Sala Muntaner. La Pajarera ,del qual es van fer dues funcions al Teatre Lliure al maig, és un recorregut per 40 anys d'història del Paral·lel feta a partir de materials històrics que Albertí ha anat recuperant des de fa anys, i concentrats en menys d'una hora i mitja. Aquestes cançons i músiques ja han alimentat espectacles anteriors com Crónica sentimental de España i Pinsans i caderneres .

"Molta gent pensa que els musicals són una invenció anglosaxona, i això no és cert. Catalunya en té una tradició més gran que Alemanya i França", diu Albertí. Els materials que el director ha recuperat són el fruit d'un llarg treball de recerca. "Tot està molt dispers i no està catalogat. Hi ha materials a la Biblioteca Nacional de Madrid i a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Les millors fonts són els arxius dels hereus dels compositors", explica.

Càrrega ideològica

La Pajarera és també una de les primeres produccions de La Reina de la Nit, la companyia pròpia que van fundar. "El cabaret i el music-hall són gèneres populars, directes i provocadors, però a la vegada tenen una forta càrrega ideològica i em permeten crear un teatre propi i contemporani, que entronca amb unes arrels que hem deixat assecar massa", diu el director.

La protagonista absoluta de La Pajarera , que està acompanyada pel quartet de corda Psicalíptic, és la soprano Maria Hinojosa. Té una formació clàssica i està especialitzada en música barroca, però als 16 anys ja havia protagonitzat 20 sarsueles.

Albertí ja coneixia la seva versatilitat i la seva vis còmica. El 2006 van treballar plegats a la sarsuela El duo de l'africana , que el director va fer al Lliure amb alguns dels actors de la companyia del teatre. "Quan vaig anar a fer la prova, pensava que seria una sarsuela com les altres que havia fet abans, però la va fer com cal", recorda la cantant, que només podrà fer cinc funcions de La Pajarera perquè en les pròximes setmanes té compromisos a l'Auditori de Madrid. I al maig cantarà al teatre Colón de Buenos Aires.

"Amb el Xavier he fet coses com a actriu que no havia fet abans. No havia treballat mai amb una companyia estable com la del Lliure i he fet un pas endavant en la improvisació, en la sensació de llançar-se a la piscina i trencar barreres a l'hora de construir un personatge i fusionar-lo amb la música i el que et demana el director", diu Hinojosa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT