Publicitat
Publicitat

ARQUITECTURA

Els arquitectes es bolquen en un maratonià homenatge al desaparegut urbanista

L'ètica i l'estètica de de Solà-Morales

Va començar amb llàgrimes i va acabar amb aplaudiments. Les llàgrimes van ser les que no va poder contenir en un atac d'emoció Maria Rubert, l'arquitecta encarregada de moderar l'acte que posava final a la maratoniana jornada d'homenatge a Manuel de Solà-Morales, mort el 27 de febrer, que es va celebrar ahir a Barcelona. Els aplaudiments van ser els de tota la gent, amb aclaparadora majoria d'arquitectes, que va omplir fins a vessar el Teatre CCCB, el remodelat Antic Teatre de la Casa de la Caritat. Entremig, les paraules de record de tres professionals que havien tingut una estreta relació amb el desaparegut urbanista i arquitecte: Rafael Moneo, Oriol Bohigas i Joan Busquets.

"El vaig conèixer l'estiu del 1968 a Madrid durant unes oposicions en què ell es presentava a la càtedra d'urbanisme", recordava el premi Príncep d'Astúries de les arts. Moneo va anar explicant com aquella primera trobada es va anar convertint en un seguit de col·laboracions i, sobretot, en una estreta amistat: "He tingut tant en compte la seva opinió i m'ha fet de guia en tantes coses que em costa molt pensar que ja no podré confiar en el seu judici per ajudar-me a mantenir alt el nivell d'exigència a la feina".

Compromís ètic

L'urbanista Joan Busquets en va ser deixeble avantatjat. "La seva arribada com a professor a l'Escola d'Arquitectura va ser com un raig de sol que entrava a la facultat, les seves classes eren com un seminari continuat i obrien esperança en la grisor del moment", recordava Busquets, que va insistir en el canvi de perspectiva que va aportar De Solà-Morales a l'urbanisme. "Va introduir-hi un compromís que anava més enllà de la política o la ideologia, estava convençut que l'urbanisme havia de ser ètic i socialment bo".

Oriol Bohigas, amb qui va compartir moltes aventures cíviques i urbanístiques, en va destacar molts aspectes, des del seu sentit de l'humor fins al seu caràcter indomable, però va valorar especialment la seva capacitat de convertir-se "en el pal de paller d'una nova generació d'urbanistes" i la manera com entenia que la teoria no era gaire cosa si no s'aplicava a la construcció.

Rafael Moneo va ressaltar com De Solà-Morales va convertir Barcelona i Catalunya en el seu principal focus d'estudi i com el seu esperit contradictori i rebel li feia demanar sempre el plat que no recomanava el xef, i encertar-la. Original, vital... Eren elogis repetits que ja s'havien pogut sentir al matí a l'Escola d'Arquitectura de la mà d'una seixantena d'arquitectes de tot arreu que col·laboren també en el número especial que li dedica la revista D'UR . Un formós homenatge per a un home que, com va dir Moneo, "era una persona molt, molt singular".

Més continguts de